No pretenc donar cap lliçó del què ha passat a Escòcia i, a més, no vull que això serveixi per a desanimar als “amics” nacionalistes / sobiranistes / independentistes catalans, que creuen i veuen el compliment dels seus desitjos ben a prop.
El resultat és clar: els escocesos han votat mantenir-se dins el Regne Unit amb un 55% dels vots, davant l’opció d’independència que n’ha aplegat el 45%. David Cameron i Alex Salmond, premier britànic i ministre principal d’Escòcia respectivament, van saber pactar i conduir un referèndum, i el resultat l’hem tingut el passat 18 de setembre. Salmond ha anunciat la seva dimissió, un gest que l’honra, al sentir-se perdedor.
Escòcia vota No, amb una àmplia mobilització: ha participat el 85% dels electors. Ara cal que es compleixin les promeses d’atorgar més competències, la devolution max, per entendre’ns diguem-ne “la tercera via”. Els laboristes han estat fonamentals en el resultat, en especial l’ex premier Gordon Brown.
Ara hem d’esperar que la fractura social i la divisió identitària, derivada de la confrontació democràtica, no espatlli el procés obert amb el resultat. Com a europeus ens podem sentir orgullosos de com anat tot i constatar un nou fracàs de la secessió, en les democràcies ben establertes.
Coses a aprendre a Catalunya i Espanya. Mariano Rajoy i Artur Mas donant lliçons de democràcia: amb el resultat. Però incapaços d’asseure’s per trobar una sortida a les justes peticions de la immensa majoria de catalanes, en millorar el seu benestar social i polític…
No entra en cap lògica positiva que una part imposi una pregunta i una data per celebrar un referèndum (encara que s’amagui com una consulta) sobre el dret a decidir dels catalans i s’hagi d’acceptar sense més. Com tampoc és de rebut imposar solament l’imperi de la llei, per l’altra part. Així no s’avança de cap manera.
Considero que deixar els arguments de legalitat en mans d’una sola part, fa perdre tota legitimitat i si aquesta no es té s’abandona la raó. Tampoc pots demanar desobediència en una democràcia, si per cas has de ser pacient i canviar les normes, dins un ampli i durador consens.
Tampoc no és de rebut aprovar una Llei de consultes catalana, el dia després del negatiu resultat que els sobiranistes han tingut a Escòcia i que l’aparell mediàtic d’aquí ha convertit, aquesta Llei, en un èxit democràtic per a Catalunya. Que al final serveix per a seguir escalfant ambient i a un enfrontament institucional i polític, que malauradament només beneficia a en Rajoy i a en Mas en les seves estratègies electorals a curt termini de supervivència.
A Sentmenat, un altre cop seguint les instruccions del sobiranisme excloent, hem tingut un nou posicionament de l’ajuntament, governat per CiU i ERC a favor del procés secessionista del 9-N, que amparant-se en una decisió democràtica de majories, que han canviat a altres majories i que de nou ens portarà, a un nou desacord entre ciutadans i ciutadanes del poble.
PS. Aquest escrit està fet abans de la convocatòria del President Mas i de les posteriors actuacions del Govern espanyol.
