Un any més ja tenim l’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, a sobre i de nou les reivindicacions ens posen a tothom en alerta… I val a dir que, en un any, seguim ben bé igual amb l’excepció que el Govern del president Mas, amb el recolzament majoritari del Parlament català, ha de convocar pel 9 de novembre un referèndum (amagant-ho en una consulta), perquè els catalans i catalanes (diuen) puguem decidir el nostre futur… Això seria idíl·lic si no fos perquè el Govern espanyol ja ha amenaçat en que és il·legal (emparant-se en la Constitució) i no es podrà fer… De tot això ja hi ha suficient material periodístic escrit, a favor o en contra. A part dels posicionaments polítics dels respectius partits, coalicions, majories o minories.
El que em vull referir és a com ens hem (o s’han) de posicionar la gent del carrer i la que desitja el millor pels seus fills. Uns diuen que som un país normal i altres que hem de recuperar el seny…
A Sentmenat, pel que veig i sento dels partidaris d’una ruptura entre Catalunya i Espanya més vistosos a nivell mediàtic, perquè tenen més capacitat de mobilització (que s’ho han treballat, eh!) i tenen la comprensió i el recolzament de les elits partidistes, associatives i empresarials… (avui d’això també en diuen o maldiuen “casta”) i el suport inestimable, barroer i sectari del govern de l’ajuntament de CiU i ERC, preveuen omplir 9 autocars per a participar a la V, la gran manifestació reivindicativa d’aquest Onze de Detembre.
Els altres encara no compten per res, ni han fet cap moviment públic, de moment a Sentmenat. Tot i que hi ha gent i aquesta no vol ser estigmatitzada despectivament com a unionista o espanyolista… L’exèrcit a sou del sobiranisme excloent en aquest aspecte ha fet molt mal, i el que arriba en defensa seva ve d’una caverna mediàtica molt fatxa. Aquest any fan un acte i celebració de la Diada de Catalunya a Tarragona.
Tinc amics, companys, coneguts i inclús familiars que participaran d’aquests actes i a tots i totes els hi desitjo que s’ho passin bé i tornin a casa feliços d’haver fet una gran tasca. Jo no aniré enlloc… potser al cinema és un dia festiu. Amb això no els vull faltar al respecte, ni frivolitzar, sinó dir que som un país lliure i democràtic, i cadascú fa el que vol. I, afortunadament, cada cop que som cridats a les urnes decidim.
Per acabar una crida i desig que fa el PSC en el seu manifest de l’Onze de Setembre que pot anar bé a tothom:
“…els catalans i les catalanes tenim l’oportunitat de reflexionar sobre el nostre futur amb la voluntat de construir una Catalunya lliure, segura, pròspera, justa i honesta, especialment atenta al benestar de tots i cadascun dels seus ciutadans i ciutadanes…”
Fem de la nostra Diada un gest inequívoc de compromís cívic i democràtic.
Visca Catalunya!
