El passat 25 de juliol, el Diari de Sabadell publicava, a pàgina complerta, que el jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell havia admès a tràmit una querella contra l’alcaldessa de Sentmenat, un regidor i una regidora del Govern municipal i una regidora de l’anterior mandat 2007-2011, per delictes de prevaricació i tràfic d’influències.
Des de llavors fins el passat Ple municipal del 26 de setembre, tot i que en les xarxes socials el tema corria, això si sense massa entusiasme, malgrat la gravetat del cas, no s’han pronunciat: com si la cosa no anés amb ells. Val a dir que el Govern municipal ha aplicat un sepulcral silenci sobre el tema i que l’oposició, tret del PSC, en un breu comunicat a la seva plana web no han dit res al respecte. En el Ple del mes passat, només el grup de ICV-EUiA va demanar a l’alcaldessa que donés alguna explicació al respecte i fins hi tot que assumís les responsabilitats polítiques que això comportava. La resposta del regidor portaveu de CiU va ser que les explicacions les donarien al jutge que els hi ha demanat i que no tenien res més a dir perquè “estan molt tranquils” amb les seves accions… Recentment hem vist en el diari El País del 7 d’octubre, més informacions sobre el tema.
Potser cal fer una mica de repàs de com han anat les coses fins ara i ningú ha explicat:
El Govern municipal de CiU, recolzat en una majoria absoluta aconseguida per la confiança dipositada pels sentmenatencs i sentmenatenques al 2007, format per un equip de persones que van engrescar als votants amb l’oferta d’una gestió municipal “moderna, professional, transparent..”, va anar realitzant un seguit de contractacions “a dit” de tècnics amb sous desproporcionats, comparant-los amb els que s’estaven pagant fins aquell moment. Un exemple: van atorgar un sou de 90.000 euros anuals al coordinador d’urbanisme (avui dia ja no treballa a l’ajuntament). A més a més, van promocionar arbitràriament a personal intern de la casa i se’ls va assignar retribucions que representaven un greuge comparatiu amb altres treballadors i treballadores d’iguals funcions i categoria, i tot això, a la vegada que rebaixaven assignacions arbitràriament, a altres treballadors i treballadores. Però amb això no n’hi havia prou, i com a fet més greu, es va fer funcionari “per decret” a algun d’aquests treballadors contractats i/o promocionats.
Davant d’aquests fets, el sindicat UGT i els representants del comitè d’empresa adscrits a aquest sindicat, amb una representació entre els treballadors gairebé del doble (5 de 8), de la que avui CiU té al consistori (5 de 13), van decidir presentar una querella pels fets que s’estaven duent a terme, la qual va ser admesa. Val a dir també, que en aquest període de temps el Govern municipal ha tingut el menyspreu més absolut a les normes bàsiques de relació: empresa/representants dels treballadors. Defensar els drets laborals i sindicals, no és fer política... Però això ja ho haurien de saber i ho haurien de respectar.
Fa pocs dies, CiU ha fet un comunicat criminalitzant els representants dels treballadors, argumentant que la querella s’ha presentat per “desgastar políticament” a l’alcaldessa. Entenc que no caldria, però potser s’ha de recordar a CiU que estem en un estat de dret i, els drets, encara que ells no ho vulguin, també els tenen els treballadors i els representants sindicals i que els temps judicials no tenen res a veure amb els temps polítics. Però tot val per la seva estratègia criminalitzadora.
Senyors i senyores de CiU, l’única veritat és que el desgast polític de l’alcaldessa i del Govern municipal, el provoca la pròpia gestió, com ho demostra el fet que en les eleccions del 2011 perdessin 2 regidors i la majoria absoluta que tenien fins aquell moment.
És barroer intercedir o voler dirigir el que han de fer els treballadors i treballadores, en com ho han de fer i en quan ho han de fer. A més de cometre les irregularitats, amagar-les no lliurant la documentació a la que el comitè d’empresa hi té dret, i que el Govern municipal té l’obligació de lliurar-los, ara pretenen dirigir i controlar el comitè d’empresa, amb l’ajut d’una minoria de treballadors i treballadores beneficiats de les seves accions, que es presten a seguir-los la corrent. Tot plegat, una mostra més de la prepotència de CiU amb el beneplàcit dels actuals socis de govern, ERC.
I ja per acabar, vull remarcar dues coses com a resum d’aquesta situació:
La primera, en clau ciutadana: la querella pot tenir una sentència inculpatòria, no inculpatòria o exculpatòria, fins i tot pot ser arxivada pel jutge instructor, però les actuacions irregulars són més que evidents i una sentència favorable als querellats de CiU no les convertirà en correctes.
La segona, en clau política: atenció a tots aquells que veuen bé les accions que s’han denunciat, o que no les atenguin amb la gravetat que es correspon. Totes aquestes actuacions que han estat portades davant un jutge no són admissibles en aquells que han de dirigir el present; ni el futur de Sentmenat.
PS. Aquest escrit està fet abans del comunicat del PSC: “Tard i en veu baixa”. El qual considero que és una oportuna i necessària replica al comunicat de CiU.
PS. Aquest escrit està fet abans del comunicat del PSC: “Tard i en veu baixa”. El qual considero que és una oportuna i necessària replica al comunicat de CiU.
