
Tots sabem que quan arriba el bon temps, les orenetes solen ser les primeres a visitar-nos, i és bonic observar, que recorden el niu del qual van nèixer i van emprendre el vol per emigrar. Tornen espurnejant el cel amb les seves anades i vingudes, i sobre el cablejat del carrer, fan la seva tertúlia amb alegria.
Els falciots arriben més tard, esperançats també de trobar el seu forat, van en grup apoderant-se de l’espai amb el seu vol directe i cridaner, com si avissessin que no poden frenar.
M’he fixat, que encara hi ha façanes on a la gent, per motius estètics o higiènics, els molesta tenir un niu, i vull fer esment, que per qui no ho sàpiga, l’oreneta com també el falciot, són espècies protegides.
Per tal de no haver de netejar l’acera, l’ampit de la finestra, etc, només cal collar una planxa en forma d’L sota el niu, sol·lució que es fa a molts edificis i que és fàcil de netejar. Passat la temporada, es treuen i es guarden per l’any vinent.
Us adreço, per qui hi tingui interès, al Projecte Oreneta, que fa un seguiment en els pobles i ciutats dels nius d’aquesta espècie, interessant per fer-ho també amb els infants i adreçat a tothom qui hi vulgui participar.