Un viatge al pensament de Nadal!
Veniu a sota la manta boniques,
Abracem-nos molt fort, fa fred a fora.
Ja s’acosta de nou el Nadal.
No, les coses no son iguals, mai son iguals.
A vegades el caràcter canviant de la vida em costa de assumir.
Quantes vegades he volgut agafar els moments però s’escapen,
S’esvaeixen suaument, fins i tot en la memòria.
Abracem-nos.
Quina escalfor mes dolça.
L’arbre pampallugueja amb el seu etern ritme
I a la taula encara hi ha restes del dinar.
Felicitat absoluta, no ni pot haver res millor.
Les dues es cargolen al meu voltant com fines bufandes de seda.
I jo em deixo estimar.
Les miro. Si, aquest es un dels moment que vull agafar.
Els meus pares a prop nostre, endormiscats.
Els sento respirar. Soc molt afortunada
Els miro. Si, aquest moment també me’l vull quedar..
Penso en la meva germana , els meu nebots, el meu cunyat….
Aviat serem a la taula, com sempre, com fins ara….
Engalanada per la ocasió.
I em deixo impregnar per el present
No vull saber de passat ni de futur. Aquí es on vull ser.
No, les coses no son iguals
I la batalla es presenta acarnissada
Cal deixar la carrega innecessària
I esdevenir lleuger per avançar.
Però jo avui no vull saber de passat…no vull saber de futur….
Avui abraço les meves nenes
Admiro la bellesa dels meus pares
I em sento afortunada per la família que tinc, per tant d’amor i els amics de veritat…
Sí… aquest serà un feliç Nadal.
Us desitjo un Nadal i un nou any ple de coses bones.
Amb tot el meu amor:
Gemma
