Torno a fer més i noves reflexions veient els resultats de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 a Sentmenat. Alguns comentaris fins i tot s’estranyen que no hagi felicitat públicament a CiU pel resultat. Perquè és l’únic que ha baixat representació: ha tret cinc regidors, dos menys que al 2007. Una altra cosa són els resultats de la resta de partits. Dos han pujat: ICV-EUA i ERC, amb un cada un i PSC i PP que han quedat igual que estaven. Una dada empírica prou evident, per dir el que dic, no?
Com ja he dit (i de nou ho repeteixo) el model de gestió amb la Núria Colomé al front de l’ajuntament en aquest mandat; pretesament més professionalitzada i amb noves maneres de fer… Així ens ho va vendre CiU, però ara podem dir sense cap embut que l’exemple més clar d’això que ens van prometre és que han arruïnat el municipi.
Una altra dada que convé destacar (per dir el que dic) són les nul·les relacions dels grups municipals amb la majoria absoluta de CiU a l’ajuntament. La veritat (i ho dic també amb prou coneixement de causa) ha estat que han aplicat a l’oposició: la prepotència, el menyspreu i el sectarisme partidista. Assumptes prou coneguts per a tots i que convé recordar, per tenir un futur, al principi de mandat diferent al què hem tingut fins ara:
- Les assignacions als membres de la corporació (govern i oposició) se les ha manegat CiU tot sol. Han donat molt mal exemple amb els sous de l’alcaldessa i el de la regidora, molt per sobre de les recomanacions de les entitats municipalistes de Catalunya i amb més Juntes de Govern de les necessàries, ja que així els regidors/res de CiU cobraven més assistències cosa que al final els ha representat un gran sobresou.
- La contractació de personal molt afí innecessari per a la categoria de municipi que som; que, a més, han camuflat dins la plantilla municipal i que fan clarament funcions polítiques partidistes en detriment de la tasca del regidors electes. Alguns d’aquests contractats a dia d’avui encara no han justificat el que fan o han millorat de l’ajuntament, en relació al passat.
- Prioritzar la inversió de la piscina coberta de Can Vilar: un equipament de dubtosa necessitat i pèssimes condicions econòmiques. Encara no hi ha, a dia d’avui, els números clars per veure quina repercussió té sobre el conjunt de l’economia municipal: present i futur.
Aquests tres temes, juntament amb una pèrdua d’ingressos han provocat un enorme forat econòmic a l’ajuntament. Per això ara tenen un tercer pla de sanejament econòmic (després que CiU n’hagi incomplert dos d’anteriors) el qual ens diu que s’allargui el deute, s’augmentin els ingressos, es retalli la despesa i fora inversions… Tot una combinació difícil de fer i més en mans de CiU.
Continuo:
- Modificacions del Pla General que han obviat l’interès general i han beneficiat descaradament objectius particulars lícits, però no necessaris, en el fons i la forma de fer. En cap moment han buscat la participació de la resta de grups municipals per trobar punts d’encontre en el planejament urbanístic com havia estat la tònica en les darreres dècades a Sentmenat. Set vots al plenari donen molta força per menysprear i malmetre consensos anteriors.
- Una altra bestiesa de CiU és (fins i tot el seu “photoshop” electoral ho ha desmuntat) que el projecte de la residència i centre de dia càpiga dins la finca de Cal Milionari. Ara que ja hem perdut gairebé tota possibilitat de veure aquest projecte fet a Sentmenat, ells sols s’ho han buscat i el poble patirà el no tenir aquest equipament per a la gent gran i dependent. Al final CiU ha demostrat que aquesta gent els l’importa un rave pel que hem vist.
No vull estendre més aquest resum perquè algunes coses més hi ha, i escrites estan.
De totes maneres acabo amb un crida a la responsabilitat, ja que el que avui ens toca decidir és el nou govern de Sentmenat sortit del 22M i els resultats electorals ja els tenim.
I no si aquests són prou representatius, si s’ha de millorar el procés de participació de la ciutadania en els afers públics (que segur que sí), si les institucions són del poble o no (per segons qui ho vol interpretar així, o no), si els partits han d’obrir més les seves portes (que segur també que sí), etcètera, etcètera, etcètera.
Sentmenat necessita un bon govern: fort i capaç i per a mi CiU no és ni una cosa ni l’altra. Per tant, una alternativa, que hi és, és millor, i aquesta s’ha de construir des de la saviesa i la humilitat.
