La seva veu tendre i tremolosa m’arrossega a les emocions i penetra en la part profunda, aquella que no es accessible, la que ningú veu.
Aquesta veu (ni millor ni pitjor però única ) es part de la meva història. M’acompanya en el camí de vida primer perquè ho va escollir el meu pare, desprès per pròpia elecció.
Poeta de la vida esdevé quasi sempre la veu dels meus pensaments, dels meus sentiments o dels pensaments i sentiments que voldria tenir.
La seva simplicitat per plasmar en una cançó emocions o situacions complexes em va enamorar quan jo era adolescent i aprenia a estimar i a somiar.
Es en Serrat (el coneixes?)
Els primers discs de vinil amb històries de principi i final resoltes de manera magistral en Quatre minuts de cançó. Histories descrites des de les emocions que t’arrosseguen al amor net, a la felicitat de les coses senzilles, al desamor amarg, a la solitud, a la tristor de la recta final de la vida…
Sota un cirerer florit, de mica en mica, els vells amants, Penélope, es caprichoso el azar…(les has escoltat?)
El racó més obscur, el més dolç, el més roí, el més humà….un autèntic viatge a l’interior de l’esser humà en una biogràfica que ens parla de una ment amb idees i pensaments inesgotables.
La seva innocència emocional en plena coincidència temporal amb la meva i la seva evolució, paral·lela al meu aprenentatge el transformen en un company de vida omnipresent.
Els vells amants (final de trajecte perfecte), “qué va a ser de ti”, “Lucia”, de l’amor al desamor , de la tristor a la renaixença a la superació….
“La mujer que yo quiero” (la dona que jo voldria ser),
Compromès amb les causes, es el millor predicador de la tolerància, el respecte a l’entorn i a les persones…….. crític amb la societat que ens ha tocat viure descriu als prepotents, als manipuladors de manera magistral…i tot….tot…des de la paraula simple, la idea directe, la emoció pura….. A vegades autor a vegades trobador de poetes (Machado, Joan Salvat Papasseit,…) sempre extraordinari…
Amic incondicional reconforta la meva tristor quan, en solitud, escolto les seves cançons i em fa cantar, plorar, riure… o endinsar-me en una història preciosa i tendre.
El meu senzill homenatge a qui ha estat sempre tant a prop… a qui em va ensenyar una manera de sentir, a qui m’acompanya en la nostàlgia, a qui em dona un vel de certesa quan m’he perdut en el camí.
Avui, a casa meva sona en Serrat…. i les meves filles el canten.
