Sembla que alguna cosa es mou en el panorama musical i cultural català. Sembla que hi ha gent amb ganes de fer molta feina i de fer-la ben feta. I, cosa que encara és millor, gent amb ganes de fer-nos-ho passar bé sense fer cap concessió a la mediocritat. Darrerament hem vist com apareixien grups com Manel o Mazoni, capaços de dir coses noves i d'oferir alguna cosa més que la majoria: lletres interessants, un so posat al dia, poca presumptuositat. Tenim també un Roger Mas fent miracles amb textos de Verdaguer i goigs solsonencs.
En fi, no vull ara fer cap llista. Cadascú sap els grups que li agraden, que en el fons sovint tot és qüestió de gustos. O no. Perquè el que no puc entendre és que en aquest país hagin triomfat com ho han fet mediocres de l'alçada d'un campanar sense que ningú hagi estat capaç de denunciar-ho. Penso, per exemple, en el senyor Pep Sala, un paio que no sap cantar, no sap tocar la guitarra, no sap vestir-se, no sap pentinar-se i no sap... Bé, tant se val!
Jo vull parlar-vos d'algú que sí que sap pentinar-se, vestir-se i, sobretot, cantar. Algú que canta de meravella i que ja és hora que es guanyi un lloc en tots els escenaris del país, a les TV que hi entenguin una mica, a les ràdios i arreu. Parlo de la Mirna Vilasís, una sabadellenca que també va ser colomenca i que ara viu a Argelaguer. La Mirna, al costat de Xavi Múrcia, va ser fundadora del grup Tralla, llegendari encara que a alguns no us soni, i ara per primer cop ha enregistrat un disc en solitari on musica una selecció de textos de poetes catalans. El disc és brillant, però si teniu l'oportunitat de veure-la en directe no us ho perdeu.
Ja ho veieu, sense voler-ho s'ha constituït oficiosament el grup selecte de les emes: Mas, Manel, Mazoni i Mirna, cadascun amb el seu estil. I el grup no quedarà tancat aquí, perquè ben aviat irromprà en l'escena més rockera un altre nom que esdevindrà indispensable: en Xavi Múrcia. Us asseguro que això promet.
Si voleu fer un tast de Mirna, ho teniu fàcil: www.mirna.cat o www.myspace.com/mirnavilasis
El país es mou, i aquesta serà una bona anyada.
Doncs a mi m'agradaria apuntar una vessant de les noves ones musicals catalanes que t'has deixat: el rap.
Un estil que sempre havia quedat fora d'allò concebible en català, que havia gaudit de poc prestigi entre els que el gasten en altres llengües, especialment en castellà, per aquella cosa de que el català no queda de barri, no queda prou macarra ni prou suburbial com per fer-ne rap. Doncs au, At Versaris han deixat les coses clares i han demostrat que el rap és universal, que en catal... Llegir més
Sens dubte estem vivint, a nivell qualitatiu, una època daurada en la música en català: Mirna, Mazoni, Manel, Mas (hi podries afegir Mishima al grup), però també El Petit de Cal Eril, Pepet i Marieta, Pau Alabajos, Sanjosex, Filippo Landini, Obrint Pas, La Gossa Sorda...
Per cert, Mirna m'ha recordat a Franca Masu, la cantant algueresa que ningú no s'hauria de deixar perdre (i mira, també del grup de les emes :)
http://www.myspace.com/francamasu
