
Al llarg dels darrers quinze anys, treballant de tècnic de normalització lingüística, he hagut de recórrer sovint als diccionaris per consultar-hi dubtes i comprovar la grafia d'un mot determinat. Aquestes recerques m'han permès més d'una vegada descobrir les petites joies que amaguen algunes d'aquestes obres lexicogràfiques. Sempre casualment, succeeix que els ulls se'n van a passejar per la pàgina del diccionari i topen amb un mot inesperat, excels, sublim. És així com una vegada vaig anar a parar a la definició més bella, fina i delicada que un mot pot tenir en la nostra llengua, el bell catalanesc.
Curiosament, es tracta d'un terme mèdic que apareix tan sols al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana i que, atès que no pertany a l'àmbit general, no figura al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. El mot, d'entrada, ja és bonic, però la definició de la seva segona accepció l'eleva a la categoria de joia lexicogràfica sense parió. Ve-te'l aquí:
menacme: període de la vida femenina en el qual són a llur ple les activitats menstruals.
Lector o lectora, abans de passar-ne via, abans de tirar avall, vés enrere i torna a llegir aquesta frase, torna a gaudir d'aquest moment d'exultació de la llengua. "Període de la vida femenina"..., "a llur ple"...
No hi ha cap dubte que aquell dia el lexicògraf o lexicògrafa va comptar amb una inspiració extraordinària. Vida femenina és un sintagma delicadíssim, vague i concís alhora, mentre que l'aparició del possessiu llur en aquesta construcció afegeix un toc deliciosament arcaic i fins i tot poètic, per bé que estiguem parlant, no ho oblidem, d'activitats menstruals.
Bé, al costat d'aquesta joia trobem altres mots, alguns de menys agradosos a l'oïda. De fet, també podríem parlar de la definició més repulsiva del diccionari. Jo dubto entre dos mots: decol·lació i... melena. Per cert, heu dit mai a algú "quina melena més maca que portes?" Ja us ho fareu.
Doncs ja ho sabeu, decol·lació o melena? De segur que l'amic Jordi Vinyets ja ho té clar.
Salut.

Hola Roger. La paraula que més m'agrada és "amalgamar", un verb molt bonic que vol dir unir en un tot uniforme, com per exemple aliar un metall amb mercuri o bé amalgamar dues races.
Molt bon comentari.
Salut.
No et deixis d'altres meravelles de la nostra llengua com 'olisbe', un mot que, de la mateixa manera que 'cuguç', ha caigut en el desús i caldria recuperar.
De fet, si no recordo malament, un poeta sentmenatenc va dedicar alguns versets a algunes aquestes joies lexicogràfiques en un dels números de la malauradament desapareguda 'Revista de Sentmenat'.
En tot cas, des que em vas ajudar a descobrir aquests termes mai no he tornat a fer cap referència a la cabellera de les noies, la por a qu... Llegir més

Després d'uns anys de forta vitalitat econòmica, especialment en el camp de l'urbanisme i el sector del totxo i el ciment, la bombolla ha esclatat. La crisi econòmica tantes vegades anunciada ha arribat i ha afectat especialment a aquells qui més van gaudir de la bonança econòmica dels darrers anys: la construcció.
Llegir més
Remenant documents antics, carpetes esgrogueïdes i revistes desades des de fa qui-sap-lo, he ensopegat amb la fotografia ... Llegir més
Costa arribar a casa pensant que el dia més profitós dels teus anys de carrera hagi estat un en què ... Llegir més
El passat dijous i divendres Televisió de Catalunya ens va sorprendre amb una de les millors produccions que fins ... Llegir més
L’anunci que ha fet Esquerra Republicana a Sentmenat d’examinar els tractes de favor de què ha estat objecte ... Llegir més
Si puc trobar la distància que em permet veure amb perspectiva, les persones, les coses i les situacions es transformen ... Llegir més