Roger Vilà

Sentmenatenc a l'exili

La paraula més maca

Al llarg dels darrers quinze anys, treballant de tècnic de normalització lingüística, he hagut de recórrer sovint als diccionaris per consultar-hi dubtes i comprovar la grafia d'un mot determinat. Aquestes recerques m'han permès més d'una vegada descobrir les petites joies que amaguen algunes d'aquestes obres lexicogràfiques. Sempre casualment, succeeix que els ulls se'n van a passejar per la pàgina del diccionari i topen amb un mot inesperat, excels, sublim. És així com una vegada vaig anar a parar a la definició més bella, fina i delicada que un mot pot tenir en la nostra llengua, el bell catalanesc.

Curiosament, es tracta d'un terme mèdic que apareix tan sols al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana i que, atès que no pertany a l'àmbit general, no figura al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. El mot, d'entrada, ja és bonic, però la definició de la seva segona accepció l'eleva a la categoria de joia lexicogràfica sense parió. Ve-te'l aquí:

       menacme: període de la vida femenina en el qual són a llur ple les activitats menstruals.

Lector o lectora, abans de passar-ne via, abans de tirar avall, vés enrere i torna a llegir aquesta frase, torna a gaudir d'aquest moment d'exultació de la llengua. "Període de la vida femenina"..., "a llur ple"...

No hi ha cap dubte que aquell dia el lexicògraf o lexicògrafa va comptar amb una inspiració extraordinària. Vida femenina és un sintagma delicadíssim, vague i concís alhora, mentre que l'aparició del possessiu llur en aquesta construcció afegeix un toc deliciosament arcaic i fins i tot poètic, per bé que estiguem parlant, no ho oblidem, d'activitats menstruals.

Bé, al costat d'aquesta joia trobem altres mots, alguns de menys agradosos a l'oïda. De fet, també podríem parlar de la definició més repulsiva del diccionari. Jo dubto entre dos mots: decol·lació i... melena. Per cert, heu dit mai a algú "quina melena més maca que portes?" Ja us ho fareu.

Doncs ja ho sabeu, decol·lació o melena? De segur que l'amic Jordi Vinyets ja ho té clar.

Salut.