Un any més la traca final dels focs de festa major espetega al cel i ens anuncia de la cloenda d’actes, deixant-nos una lassitud per tot el cos que fa que es necessiti una setmana més per tal de recuperar les forces.

Com que per qüestions horàries em va ser impossible viure la resta d’esdeveniments que es van realitzar arreu del poble, i tot i constar-me que tots ells van tenir un èxit de públic com cap altre any, em centraré a fer un valoració d’allò que em va tenir atrafegat durant tres dies i tres nits: les barrakes.

Podríem definir-les en una sola paraula, ÈXIT!

Ni les millors expectatives auguraven una participació tan alta pel que fa a les barrakes d’aquest any. És cert que ja es va dir en l’article anterior que aquest any la cosa prometia gràcies a l’esforç que havia realitzat l’ajuntament de la vila, però tot i així, jo, que aquest ja és el setè any que organitzo les barrakes (sense oblidar les tres “macrofestes” que es van muntar els tres anys anteriors) mai hagués dit que dins el pavelló no arribaria a cabre-hi ni una agulla!

“Gallina de piel”, que diria aquell...!

Divendres, amb els Obrint Pas i els Oprimits (sense oblidar El Krit i Progeria) és va fer el ple absolut. Al pavelló s’hi respirava un aire entre reivindicatiu i festiu, i la mescla va ser una bomba de bon rotllo per tots aquells que hi eren presents.
Simplement, una nit inoblidable per aquells que durant mesos hem estat treballant per poder fer front a un esdeveniment d’aquestes característiques.

Dissabte ja de per sí es presentava fluix, simesnó més fluix que el dia anterior, ja que era gairebé impossible que es repetís allò que encara mai havíem pogut veure.
A part de tenir la competència directa de festes majors de poblacions veïnes com ara Santa Perpètua i Sabadell, no comptàvem en que la Salseta del Poble Sec, que actuava a la Plaça de la Vila, s’emportés tanta gent.

A partir de dos quarts de dues de la matinada va ser quan el pavelló es va començar a tornar a omplir, i la gent que va arribar va poder gaudir d’un dels grups que properament sentirem més a parlar, Los Draps, que ens presentaven el seu nou disc, dur i contundent però alhora harmoniós i compromès.
Llàstima, però, pels Skafam i Red Line, que no van poder oferir la seva música més enllà dels més incondicionals de les barrakes.
Muskaria va donar el cop de gràcia final amb les seves versions que no tenen res a envejar a les originals.

Només em queda donar les gràcies a tots aquells que, per activa o per passiva, heu fet possible les barrakes d’aquest any. Des de l’Ajuntament fins a totes les entitats. Des dels grups fins a la gent de l’equip de sò. Des de Sentmenat.com fins a l’Isidre García i els companys de Ràdio Sentmenat. Però sobretot, a tots aquells que ni que sigui un sol dia, han estat allà al peu del canó, ja sigui per donar suport a aquest acte com per disfrutar fins a la última gota de suor de la música que s’hi va fer des de dalt de l’escenàri!

Moltes gràcies a tots per haver-ho fet possible. Moltes gràcies Sentmenat!!