Independència, si o no?

He de confessar que fa unes setmanes no ho tenia clar. Encara no ho veia pròxim, això de l’emancipació del nostre país. Més aviat, m'ho mirava amb un cert escepticisme. Han esdevingut els dies, tanmateix, i només respiro l’optimisme en l’aire dels carrers i entre el transit de la gent, oloro un perfum de llibertat que bona part de la societat catalana viu i anhela. No tota la gent, es clar, no podem obviar que no tots els catalans ho veiem igual. Però la majoria, que en democràcia té la virtut de decidir sobre la minoria, es decantaria ara mateix per construir un nou sistema polític. Recordem que segons l’última enquesta del CEO, si ara se celebrés un referèndum, un 51% dels catalans es decantaria a favor de la independència. La veritat és que no hi tenim massa a perdre... 800.000 aturats, 100.000 famílies sense recursos i 16 milions d'euros que cada any els catalans regalem a l'Estat i no podem decidir en què gastar-los.

Catalunya, un poble fart de pagar i ferit per les humiliacions que rep, tan polítiques (l’Estatut escapçat de Miravet), econòmiques (el “famós” dèficit fiscal i les desinversions en infraestructures clau com el port i el corredor del mediterrani), com judicials i culturals (sentència contra el català); per posar alguns dels exemples més notoris.





No hi ha excuses, ja no hi ha arguments de pes que advoquin romandre dins l’estructura política espanyola: és un estat fallit, en les hores més baixes des de la mort del dictador. L’únic que puc sentir és llàstima per la bona gent, respectuosa i humil que viu a Espanya i que m’estimo tant com qualsevol ésser humà. Però han d’entendre que els catalans, només tenim un camí per realitzar-nos i avançar socialment, ni més ni menys que l’independència. Una altra forma d’encaix, altrament dit “pacte fiscal”, non potest esse.


Discurs de cloenda de l'acte de constitució de l'ANC:



Cal felicitar enèrgicament a l'ANC, que ja ha llogat més de 1.000 autocars per fer la marxa sobre Barcelona el proper dia 11 de setembre des de tots els racons del principat. I especialment a l'SPI (Sentmenat per la Independència), que ja va pel tercer! Crec que això no s'ha produït mai, serà històric! Feu RT tots els sentuitaires, l'#11s2012 ja és aquí.

Visca Catalunya lliure!