Narinant! o la historia inacabable dels censos!

Fa tant de temps que quasi no recordo el dia que, en la transacció de venda del meu petit piset, em vaig veure les cares amb aquelles velles dones i amb aquell advocat amb olor de "rescumit" que amb un totxo sota el braç em demanaven el pagament d’un cens.

Un cens? drets sobre el meu pis? però si les escriptures diuen lliure de càrregues i gravàmens… on son els seus drets senyor??

I aquella iaia incrèdula davant el meu «descaro» dient: «desagraïda... gràcies a mi has pogut viure en aquelles terres!» Tot i matisant que amb castellà s’expressava millor!

Aquell dia vaig fer dels censos una de les meves causes. ja no hi tenia res a perdre… jo ja havia pagat.

2003 potser?

Reunions per demanar recolzament, i cap al Parlament amb en Joan… ell em va escoltar, ell em va ajudar… qui sap, potser per què som cosins?

De l’un a l’altre, de l’altre a l’un, avui les eleccions, demà la presa de posicions, demà passat problemes del partit… carai, quanta feina tenen assegurant el seu lloc a la cadira. En Pere, peça fonamental —sense ell res hagués estat possible— fa un treball digne de doctorat. Planta a la taula d’un comitè jurídic un treball que demostra la hipòtesi que els censos ja varen ser abolits a l’any 1837… Que la resta ha estat tot fraudulent.

I no s’ho miren! Incrèduls i cansats proposem una festa medieval, i una altra, i ara ja pensem en signatures i manifestacions…

Tot d’una el cansament em fa pensar en llençar la tovallola, però conscient que aquesta batalla no la guanyarem per la força , sinó per la resistència, avancem.

Lentament, però de forma contundent, fem saber que som aquí, que algun dia hauran, almenys, de comprovar la documentació presentada, i hauran de donar una resposta…

I Sentmenat paga censos, i les piranyes segueixen mossegant, i passen els dies i el anys…

Avui sé molt de política. Sé quanta feina i recursos per fer justament això… política! per vendre el producte, per convèncer, per seguir al peu del canó. dines amb assessors fins i tot d’imatge, amb persones que redacten els discursos, tot per continuar allí. I un podria pensar… volen resoldre problemes! no… no t’enganyis. L’altre dia una senyora em va dir… tenen molta cura del maquillatge i no destinen recursos per les sabates! mai una veritat més contundent.

Sentmenat… carai… planta cara! ja n’hi ha prou de posar el cul en pompa!

Hi tenim molt a dir… ja saps… qui paga mana!