diumenge, 5 juliol de 2009 | 02:46h

Opinió
Les noticies


Editorials
22.6.2009. 00:10h

Les urbanitzacions també existeixen

La mateixa crisi que aquesta legislatura amenaçava ajornar —un cop més— les inversions a Pedra Santa i Can Canyameres, ...
Llegir més

Lectures 248 lectures   Comentaris 13 comentaris

Els blocs de sentmenat.com
Jordi Coromines
'Nar-hi 'nant...

1.07.2009. 08:40h

Calor calor, quina calor que fa...

I ja tornem a ser aquí, encarant de nou un estiu que es presenta calorós i sofocant, però també ... Llegir més

Lectures 72 lectures   Comentaris Cap comentari
Roger Vilà
Sentmenatenc a l'exili

22.06.2009. 19:47h

La mala premsa

Els diaris ja no m’interessen. M’avorreixen. Encara més: em fastiguegen. Estic tip d’informacions ... Llegir més

Lectures 147 lectures   Comentaris 2 comentaris
Jaume Carbonell Fidalgo
Una filosofia de vida

21.06.2009. 15:00h

Experiència al Sàhara

 Aquest text l’escriguí en arribar dels campaments de refugiats saharuís el passat mes d’abril, ... Llegir més

Lectures 135 lectures   Comentaris 2 comentaris
Oriol de la Torre
Escrits ocasionals

17.06.2009. 14:42h

De Sentmenat a Wikipedia

Sembla ser que el topònim "Sentmenat" remet a varis orígens distints. Potser el més conegut ... Llegir més

Lectures 146 lectures   Comentaris Cap comentari
Veure tots els blocs

Gemma Fruitós

De Sentmenat de tota la vida
Gemma Fruitós


L'aclaparadora força de la piràmide


Diumenge, 19.10.2008. 13:02h

Si puc trobar la distància que em permet veure amb perspectiva, les persones, les coses i les situacions es transformen i com una revelació aclaridora se’m dibuixa una realitat on la incoherència i la manipulació resulten aclaparadores.
 
Imagino un gran organigrama de forma piramidal. A la punta superior hi trobem els grans cervells. infinitament per sobre de la resta d’éssers humans, són els responsables de l’estructura general de la gran manipulació. Ments fredes i calculadores capaços de planificacions altament complexes. Són els que controlen els recursos del planeta, els que organitzen la seva distribució, els que decideixen quins s’exploten i fins quan, i els que decideixen el valor d’aquests recursos en base a la demanda i la necessitat
 
Per sota i directament enllaçats hi trobem els grans dirigents de cada país. Aquests individus han estat seleccionats en funció de la seva personalitat manipulable. Al servei dels grans cervells, són els que donen la cara. Si els mirem de lluny resulten patètics. Protegits per un equip d’assessors, presenten la imatge, el gest i la paraula que cal per obtenir el lideratge. Els seus discursos, adreçats a cervells amb esquemes d’estructura fixa, no passen la primera garbellada de l’anàlisi neutral. Són els que mouen els fils de la ideologia, la identitat territorial i cultural i els fets històrics per fer ballar el titella.
 
A mesura que ens acostem a la base de la piràmide, en el gran organigrama hi anem trobant els oportunistes, aprenents de polítics; els seus missatges resulten feridors de tant simples i mediocres com són. No sé ben bé si són conscients o no de l’existència de la gran piràmide, però entren a la roda. S’apropen a qui els pot donar el seu espai de glòria, i a canvi d’un tros del pastís són els responsables del control i la reconducció de la gran base….els peons.
 
Enganyats pel miratge de la qualitat de vida, amb l’ordre de prioritats contrari a la consciència, girem sense parar a la roda per obtenir un premi —en forma de cosa!— que en cap cas ens reporta la felicitat desitjada.
 
Emmascaren la llibertat en la possibilitat de decidir el model de cotxe, o la marca de pantalons que vull vestir.
 
Estan tancant el cercle… Ho sento amb claredat. Una llei i una altra, el control ja és al carrer, a dins de casa. Impostos de justificació ofensiva, pagaments amb justificació impossible, normes fetes expressament per fer possible el cobrament de sancions… i tot, tot, per alimentar la gran piràmide.
 
Imagino un petit poble on els nens juguen al carrer a cuit i amagar. Imagino les portes obertes, les cadires al carrer per prendre la fresca, imagino el rostit del diumenge i les postres dolces, imagino les vinyes i els camps i al meu avi, feliç amb les coses senzilles de la vida... I sento nostàlgia.
 
Enxarxada en el gran manipulació no trobo el camí de sortida. De fet no crec que hi hagi camí de sortida.

La piràmide La piràmide
© Gemma Fruitós


Etiquetes
reflexions



Lectures 785 lectures  comentari Un comentari

Visita el bloc de Gemma Fruitós
publicitat



Comentaris
1
arlequí
20.10.2008. 03.13 h

Somni piramidal.
Fa dies (millor dit, nits) que, entre els somnis en que em moc, hi apareix sempre una piràmide, NORMAL. He pensat que això deuria "vulguer dir" que algun dia, a Egipte, trobaré quelcom que no sóc capaç ni d'imaginar.
Llegint aquestes reflexions de la Gemma, he anat desfilagant els detalls d'aquests somnis i, de moment, he pogut "entendre" que, a voltes, la força "psíquica" de la piràmide em fa idolatrar moltes històries relacionades amb el poble egipci; però, potser ... Llegir més




5 !10 !20 !Tots
1

loading


Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

Els comentaris reflecteixen únicament l'opinió dels usuaris. sentmenat.com es reserva el dret a no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults o difamacions o que siguin contraris o atemptin contra la Llei. sentmenat.com no assumeix cap responsabilitat derivada del contingut dels comentaris, que correspon als seus autors.
publicitat


© sentmenat.com, 1996-2009 | crèdits | avís legal | publicitat | contacta'ns