Francesc Rodríguez

Graller sentmenatenc

El poble que he vist créixer

He vist créixer Sentmenat, un poble al bell mig del Vallès Occidental. Una vila dedicada a la pagesia, que avui dia es practicament industrialitzada.

Els anys 80, que es quan jo vaig començar la meva vida de sentmenatenc, va néixer el barri de can Palau i també l’enllaç amb can Baixeres. Dos barris, que amb els anys han crescut considerablement. El barri de can palau, amb el parc de la riera, l’escola de can sorts, la urbanització de l’Avinguda de Salvador Espriu i el sector de can palau nord. El barri de can Baixeres, amb l’arranjament de les places Catalunya i 11 de setembre, i recentment la Plaça de la Lleva del Biberó.

He vist, com s’ha urbanitzat el sector del Pedró, que ara comptarà amb el Centre d’Assistència Primària, al carrer de Jaume Peric. També vaig assistir a la inauguració de la nova plaça de Sant Menna, punt neuràlgic del casc antic de Sentmenat.

La meva escolaritat, va passar per l’Escola Bressol “El Gafarró”, que actualment celebra el seu 25è Aniversari, l'escola pública 1r de Maig, que actualment és el Centre d’Entitats, i també el CEIP de Can Sorts.

Molts canvis ha tingut Sentmenat, al llarg d’anys, un poble que l’any 1983, va celebrar el seu Mil·lenari. Una vila que compta amb grans vestigis històrics com el Dolmen de la Serra Cavallera, que actualment torna a estar a la seva posició original, i la Torre Roja, que properament es reprendran les excavacions, col·laborant amb l’ajuntament de Caldes de Montbui. Sentmenat, compta amb un gran patrimoni històric, natural, cultural, que s’ha de preservar i conservar.

Sent sentmenatenc, de tota la vida, visc l’arrel del poble, vetllo per el poble que m’ha vist créixer: formo part del Grup d’Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat, he format part de l’Esplai Sotrac, sóc el President dels Geganters i Grallers de Sentmenat i sóc redactor del Diari de Sentmenat.

Sempre que pugui participaré de tot el que es faci a Sentmenat, perquè m’estimo aquest poble, una vila que m’ha vist créixer i jo l’he vist créixer a ella. Em sento orgullós de ser sentmenatenc, i continuaré estimant-me al poble, passi el que passi.