TEORIA MOLT PERSONAL DE L'ECOSISTEMA

És sabut que un ecosistema expressa l’equilibri perfecte. Tots els seus components ,tant els éssers vius com el medi natural,,són necessaris i tenen una raó de ser. Quan alguna vegada s’ha modificat alguna de les seves vessants, l’ecosistema s’ha acabat empobrint i desapareixent. Ja m’enteu, allò de …si destrosso una praderia elimino l’aliment del conill , el conill desapareix , en conseqüència desapareix la guineu que s’alimentava de la guineu…etc.
La nostra societat era un ecosistema. Cadascú ocupava el seu lloc i això feia que l’equilibri fos perfecte. No parlaré de crisi econòmica, persones enteses de veritat ja ho fan. Parlo d’equilibri social, que no d’igualtat. Penso que res no ha de ser igual si es vol aconseguir ,l’equilibri. Cadascú de nosaltres hauria de viure segons les seves possibilitats i necessitats reals . Cadascú de nosaltres ocupa un lloc i som insubstituïbles. El problema comença quan volem ocupar un lloc que no ens pertoca , quan tenim necessitats no necessàries , que venen creades per factors externs, quan en lloc de fer equilibri , trenquem la cadena. Penso , amb tota sinceritat , que per recuperar el nostre “ecosistema”, primer, cadascú ha de tornar al seu lloc ;segon , cal que usem el que necessitem ; tercer,cal que ens relacionem amb el nostre entorn;quart , cal que recuperem una visió real de la vida i cinquè cal  que fem el que millor sabem: parlar .
Cap animal membre de cap altre ecosistema és capaç de dialogar, reflexionar. Igualment és cert , que cap altre animal no desitjarà res més del que necessiti…però just és dir que som els únics capaços d’auto avaluar-nos i rectificar.