Fins ara, llevat d’un comentari del tot escadusser, m’havia estat de dir res sobre el nou govern municipal. Com que veig que ells celebren el primer any de mandat amb tota mena de focs d’artifici, potser que no els faci el desaire de mantenir-me apartat dels fastos.

No puc negar que amb l’entrada de CiU al govern municipal hi ha hagut un canvi espectacular. I que aquesta és una percepció força generalitzada ho indiquen l’enquesta d’aquesta mateixa pàgina web i els elogis rebuts en més d’una ocasió del Diari de Sentmenat. Jo, és clar, no vull aixafar la guitarra a ningú, però sí que, enmig de tanta eufòria, em permetré d’aportar-hi una certa dosi d’escepticisme.

Ara que els estaments oficials ja parlen sense embuts de crisi, i ara que la Generalitat s’ha decidit a adoptar un seguit de mesures en consonància amb els temps de vaques flaques que travessem, ¿on és la moderació a l’ajuntament de Sentmenat? No he llegit enlloc que s’hagi congelat el sou dels alts càrrecs ni dels «alts cobradors», com tampoc no m’ha arribat notícia de com està el conveni dels treballadors municipals (punt en què el Grup Municipal Socialista, amb tota la raó, ha insistit reiteradament). Posats a no tenir informació, no sé si l’«embranzida» que tots percebem en l’organització d’actes culturals continuarà amb la mateixa marxa o patirà una frenada.

Parlant d’actes culturals, l’ajuntament es mostra tan obsequiós que fins i tot paga piscolabis a entitats per als seus actes públics. No sóc amic d’utilitzar els piscolabis com a esquer, i encara ho sóc menys de la discrecionalitat amb què es reparteixen els diners que són de tots plegats. Al nostre poble hi ha entitats que no fan un pet que no sigui subvencionat. ¿Pensa prosseguir per aquest camí, el nostre ajuntament?

En l’aspecte publicitari, al començament em vaig fer la il·lusió que canviarien de rumb. Ingenu de mi, vaig arribar a creure que ens estalviarien a tots els contribuents la quantitat ingent de diners que el governant de torn destina a fer-se autobombo. Ara reconec que em vaig equivocar de mig a mig. Però, fins i tot partint d’aquest fet, em pregunto: si es fan tants actes, si el poble s’ha revitalitzat culturalment, si fins i tot molts que no som convergents ho reconeixem i ho aplaudim, ¿a què treuen nas tantes bocades? L’últim número del butlletí municipal que tinc a les mans, el corresponent a maig-juny, n’és una bona prova.

Aquest òrgan informatiu en fa moltes de crespes, seguint la tradició marcada pels seus predecessors. Només subratllo, per posar un cas, que l’editorial és en forma d’entrevista a l’alcaldessa. És la primera vegada que ho veig en tota la meva vida. Potser és que van tan llançats que volen innovar en tot. Si és així, no seré pas jo qui els ho impedeixi. A més, l’alcaldessa hi diu que volen «practicar amb l’exemple». Ah, doncs que vagin fent pràctiques. Però, que jo sàpiga, es practica amb esforç i posant-hi interès, perquè no tothom té la xamba de ser un sant Isidre, que aquest sí que llaurava amb l’exemple.

Per fer un últim comentari, recentment Felip Puig i Oriol Pujol han bescantat la pronúncia de José Montilla quan parla en català; Marta Ferrussola ja s'hi havia aferrussat fa uns quants mesos. Cada u té els seus gustos, però a mi aquestes actituds de pinxo de barri que tenen alguns convergents em fan venir ois. Ja sé que ni Puig ni el Pujol júnior ni la seva senyora mamà llegeixen el butlletí sentmenatenc, i m’imagino que si el llegissin no hi trobarien gran cosa a criticar, però des d’aquí demano al govern municipal que no maltracti la llengua d’aquesta manera. La columna que publica CiU a l’espai reservat als grups municipals (p. [14]) comença amb aquesta frase: «Aquest mes es compleix el primer any d’ençà que la Núria Colomé i el seu equip de regidors van assumir la responsabilitat de fer-se càrrec de la governança municipal de Sentmenat.» Em guardaré prou de pontificar que en català no es pugui dir governança; el que sí que comento és que ja són ganes. El sufix -ança és d’aquells que els lingüistes en diuen productius, és a dir, que és apte per formar nous derivats a partir d’una base verbal. Ara bé, si ja tenim govern, governació i governament per a aquest sentit, no arribo a veure la necessitat d’encunyar governança. Però, al costat d’aquest català tan refistolat (com també l’ús del substantiu manca o del per a davant d’infinitiu –justament en dues frases que s’assemblen com dues gotes d’aigua: «l’embranzida que tota vila necessita per a fer front als reptes que el dia a dia planteja» i «projectes que la vila necessita per a fer front als nous reptes del futur»–), en la columna que comento apareixen construccions com «ha estat capaç d’engendrar una nova inèrcia d’il·lusió, vitalitat i energia» (¿de quan ençà la inèrcia és compatible amb els signes de vitalitat?), un «si cap» que és traducció servil del castellà «si cabe», tot plegat per acabar amb l’inevitable «sentmenatencs i sentmenatenques», del qual parlaré el dia vinent.