
Una sala Ecus plena de gom a gom va acollir ahir al vespre la presentació de la nova emissora local Ràdio Sentmenat. Després d'uns mesos transmetent a través d'internet, Ràdio Sentmenat ha fet el salt a les ones i emetrà per a tot el terme municipal des del 106.4 de la freqüència modulada. Així, 20 anys després de la primera iniciativa per crear una emissora a Sentmenat, les ones hertzianes del municipi tornen a acollir una ràdio local.
La nova emissora és una iniciativa privada que neix gràcies als esforços i el treball voluntari d'un grup de sentmenatencs format per Tino Pascual, Marta Coll, Manel Gutiérrez, Antoni Soriano, Joan Tejedor, Isidre Garcia, Luís Galisteo, Joan Colomé i Pere Mas, i la col·laboració d'Anna Vilardell i Germán Ocaña entre altres.
L'emissió de Ràdio Sentmenat per la freqüència modulada és possible gràcies a la col·laboració amb l’emisora terrassenca Radio Top 20 que ha cedit la seva freqüència en el terme de Sentmenat a l'emisora local. L'Ajuntament de Sentmenat ha col·laborat amb l'emissora amb la cessió d'un espai al Centre d'Entitats per a la instal·lació dels estudis de ràdio.
A partir d'avui, doncs, les emissions de Sentmenat es podran seguir pel dos canals, a internet des del web radiosentmenat.com i des de qualsevol aparell de ràdio, al 106.4 de la FM.
En l'acte de presentació, Joan Tejedor, responsable dels apartats d'esports, va destacar que Ràdio Sentmenat «és un projecte obert a les entitats» i que «vol ser un punt de trobada, de diàleg, de comunicació i informació per a tots els sentmenatencs i sentmenatenques», per tal de reforçar «allò que es diu 'fer poble'».
La programació es coneixerà a mitjans de setembre
Com va dir una altra de les col·laboradores de Ràdio Sentmenat, Marta Coll, la filosofia de l'emissora és «anar poc a poc i amb bona lletra», per tal de garantir una ràdio de qualitat i amb bons continguts. Per aquest motiu, Ràdio Sentmenat començarà amb una graella formada per pocs programes, que s'aniran incrementant amb el temps.
Marta Coll va anunciar que fins a mitjans de setembre no donaran a conèixer la programació definitiva; no obstant, Coll va avançar que començaran les emissions amb programes de periodicitat setmanal: un noticiari, un espai dedicat als esports a càrrec de Joan Tejedor, un espai dedicat a la cultura i les festes, a càrrec de Marta Coll i Isidre Garcia i diversos programes musicals, a càrrec d'Antoni Soriano i Manel Gutiérrez entre altres. La resta de la programació es complementarà amb emissions musicals fins a cobrir les 24 hores del dia.
Els responsables de la nova emissora local també van avançar l'emissió d'una entrevista setmanal d'una hora de durada a personalitats destacades del municipi.
Tres intents en els darrers 20 anys
Aquesta no és la primera vegada que Sentmenat compta amb una emissora pròpia. Durant els darrers 20 anys hi ha hagut dues iniciatives més que, des del voluntariat i sense suport municipal, han intentat que el nostre poble disposi d'una emissora local.
L'any 1988 va néixer Sentmenat Ràdio, al 90.1 de la FM, i l'any 1992 es posava en marxa Ràdio Sentmenat, també al 90.1 de la FM.
1988. Sentmenat Ràdio (90.1 FM)
L'1 d'abril del 1988 es posà en marxa la primera iniciativa radiofònica a Sentmenat. Amb el nom Sentmenat Ràdio i emetent a la freqüència 90.1, un grup de joves sentmenatencs encapçalats pel locutor Toni Ruiz posava en marxa la programació del primer projecte de ràdio local, amb un equip format per Toni Ruiz, Llorenç Rodríguez, Joan Martinez, Toni Coromines, El Pipa, Marina Tura, Jordi Vinyets, Enric Mas, Mari Barbera i Glòria Torres.
L'emissora es va instal·lar inicialment a les cases del Dr. Yglesias, a la plaça de la Vila, però la ràpida retirada del suport municipal va provocar que la ràdio fos desmantellada i es traslladés poc temps després als edificis del costat de la masia de Can Ramoneda.
Després del trasllat, l'equip que es va fer càrrec de l'emissora estava format per Toni Ruiz, Llorenç Rodríguez, Toni Coromines, Ramon Maldonado i Josep Diaz i comptava amb un pressupost de 30.000 pessetes anuals.
La programació de la ràdio era diversa, amb un programa diari matinal que es deia Amb el dia per endavant, els programes La Ràdio al Dia i Migdia Romàntic i el Magazine de Tarda, entre d’altres.
1992. Ràdio Sentmenat (90.1 FM)
L'any 1992, un nou grup de sentmenatencs van decidir reprendre el projecte de l'emissora de ràdio i van fundar Ràdio Sentmenat, també al 90.1 de la FM.
Amb molts pocs recursos i uns mitjans molt modestos, la nova ràdio va començar les emissions des del local de Ca la Sila, cedit pels seus propietaris de forma gratuïta, i reformat i adaptat pels mateixos impulsors i col·laboradors de l'emissora.
La ràdio, que no va comptar amb cap tipus de suport municipal, va tenir en canvi la col·laboració entuasiasta de moltes entitats i comerciants del poble que van ajudar l'emissora local econòmicament i material —cedint productes per als concursos (lots d'embotits del Cuscó, tortells de la Pastisseria Montserrat, vals de descompte de la drogueria Moreno i la Sastreria Verdaguer...).
La programació era diària i estava formada per diversos programes, com Màquina Total, conduït per Sara Bastida i Eva totes les tardes; L y L, presentat per Loli Lara i dedicat a la música espanyola; Music Love, presentat per José Díaz, dedicat a la música intimista amb cançons romàntiques que els oients dedicaven als seus enamorats. José Díaz també es resposnabilitzava de Tiempo para el recuerdo, amb música dels anys 60, 70 i 80 i del programa d'entreteniment Bon Dia Sentmenat, que comptava amb música, concursos i notícies i que s'emetia tots els dissabtes al matí.
Els responsables de l'emissora van sol·licitar ajuda a l'Ajuntament per a legalitzar la ràdio i convertir-la en emisora municipal, però mai no van obtenir cap resposta.
Finalment, l'any 1995 van rebre una notificació de la Generalitat de Catalunya en què se'ls instava a tancar l'emissora sota l'amenaça d'emprendre acccions legals contra els responsables de Ràdio Sentmenat si continuaven les emissions.
Com ha manifestat José Díaz a sentmenat.com, «con este panorama y con todo el dolor del mundo decidimos que aquella aventura se acababa, con la esperanza de que algún día se volviera a crear la radio de forma legal y municipal». Així, l'any 1995 la ràdio a Sentmenat tornava a tancar les portes.

De veritat que m'alegro molt que Sentment torni a tenir una ràdio! Ja era hora que desde l'Administració es dongués el suport necessari per tirar endevant el projecte.
Com no, felicitar també al equip de la ràdio per el seu esforç i la seva empenta!!
Per últim desitjar-lis que tinguin molta sort i salut!!!

Després d'uns anys de forta vitalitat econòmica, especialment en el camp de l'urbanisme i el sector del totxo i el ciment, la bombolla ha esclatat. La crisi econòmica tantes vegades anunciada ha arribat i ha afectat especialment a aquells qui més van gaudir de la bonança econòmica dels darrers anys: la construcció.
Llegir més
El passat dijous i divendres Televisió de Catalunya ens va sorprendre amb una de les millors produccions que fins ... Llegir més
L’anunci que ha fet Esquerra Republicana a Sentmenat d’examinar els tractes de favor de què ha estat objecte ... Llegir més
Nom del vi: Rusticam Linguam Celler: Celler Jove Denominació d'origen: Sentmenat Anyada: 1988 Preu aproximat: 150 ... Llegir més
Si puc trobar la distància que em permet veure amb perspectiva, les persones, les coses i les situacions es transformen ... Llegir més
Un cop més les inundacions han devastat els campaments de refugiats sahrauís. Aprofitant l'acte de demà ... Llegir més
Al butlletí municipal núm. 6 (¡quina mania de posar-hi el zero a l’esquerra!; ¿per què no escriuen també, per ser conseqüents, pàgines 01, 02, 03..., fins a arribar a la 10?), doncs deia que en aquest número hi he llegit la columna d’Eusebio Pacha, que ara ens parla d’assumptes de butxaca. I entre altres coses hi diu: «En los próximos días, hemos de debatir las ordenanzas municipales, y el sentido común dice que hay que actualizarlas al alza para cubrir el déficit si fuera posible (y si no, para disminuirlo) en algunos servicios que presta el Ayuntamiento.» Aquí no vull parlar de cap servei que em presti l’ajuntament, sinó precisament d’un que no em presta. De petits ens havien ensenyat que el baptisme imprimia caràcter, que deixava una marca indeleble. Tractant-se del baptisme es comprèn, perquè és tot un sagrament. Però jo no sabia que donar-se d’alta com a comerciant pogués tenir els mateixos efectes.
Llegir més