
L'artista sentmenatenca Mia Martí, inaugura avui una exposició de monotips a la Galeria Comas de Barcelona (Passeig de Gràcia 114). A l'exposició, que es podrà visitar del 4 al 27 de març, la gravadora sentmenatenca mostra aiguaforts originals amb intervencions de tinta xina, bronze, que conviuen amb la pintura en acrílic, on, en molts casos, la planxa de zenc original esdevé part de l'obra.
El monotip, a diferència d'altres gravats, només s'estampa una vegada, convertint cada obra en peça única. En l'exposició Monotips, Mia Martí ens presenta unes 25 obres originals, gravats de petites dimensions on, a més del gravat, entren en escena altres tècniques, com la pintura o el collage. En alguns casos, les planxes originals dels gravats, de fusta o de zenc, s'integren també en l'obra, reforçant d'aquesta manera l'essència del monotip.
La inauguració de l'exposició Monotips de Mia Martí serà avui, a les 7 de la tarda.

Mia:
encara que estic lluny et desitjo molts d'éxits i sobretot que ho disfrutis...
per aixó és l'art, oi?
Alba
M´agradaria saber si aquesta galeria l´hi ha deixat espossar gratuitament o la Sra Mia els hi tingut que pagar per llogar la sala, funcionament que fan el 99 % de galeristes, excepte amb reconeguts artistes postums (escasisims contemporanis)
Pagar com a minim 1.500 euros per llogar unes pareds per un dies no ho trobo d´artiste
Prego que en cap moment s´interpreti malament aquest dubte que tinc pero pagant qualsevol pot expossar a les millors sales del mon
Aixi funcionen les galerie... Llegir més

Fa uns dies, un estudi de la Cambra de Comerç de Sabadell ens desvetllava que els sentmenatencs escullen majoritàriament altres poblacions per comprar i només el 39,95% de les compres es fan al poble.
Si bé és cert que l'oferta comercial de Sentmenat és menor comparada amb la que ens poden oferir ciutats com Castellar del Vallès o Sabadell i que els horaris comercials d'alguns comerços sentmenatencs no ajuden gaire a canviar aquesta dinàmica, també és cert que Sentmenat gaudeix d'una oferta comercial en la majoria de casos suficient per cobrir les nostres necessitats sense haver de sortir del poble.
Llegir més
Remenant documents antics, carpetes esgrogueïdes i revistes desades des de fa qui-sap-lo, he ensopegat amb la fotografia ... Llegir més
Costa arribar a casa pensant que el dia més profitós dels teus anys de carrera hagi estat un en què ... Llegir més
El passat dijous i divendres Televisió de Catalunya ens va sorprendre amb una de les millors produccions que fins ... Llegir més
L’anunci que ha fet Esquerra Republicana a Sentmenat d’examinar els tractes de favor de què ha estat objecte ... Llegir més
Si puc trobar la distància que em permet veure amb perspectiva, les persones, les coses i les situacions es transformen ... Llegir més
Al butlletí municipal núm. 6 (¡quina mania de posar-hi el zero a l’esquerra!; ¿per què no escriuen també, per ser conseqüents, pàgines 01, 02, 03..., fins a arribar a la 10?), doncs deia que en aquest número hi he llegit la columna d’Eusebio Pacha, que ara ens parla d’assumptes de butxaca. I entre altres coses hi diu: «En los próximos días, hemos de debatir las ordenanzas municipales, y el sentido común dice que hay que actualizarlas al alza para cubrir el déficit si fuera posible (y si no, para disminuirlo) en algunos servicios que presta el Ayuntamiento.» Aquí no vull parlar de cap servei que em presti l’ajuntament, sinó precisament d’un que no em presta. De petits ens havien ensenyat que el baptisme imprimia caràcter, que deixava una marca indeleble. Tractant-se del baptisme es comprèn, perquè és tot un sagrament. Però jo no sabia que donar-se d’alta com a comerciant pogués tenir els mateixos efectes.
Llegir més