Política

Es va fer a la plaça que duu el seu nom

Homenatge a Lluís Companys

Una trentena de persones es van aplegar el ahir, 15 d'octubre, per a retre homenatge al president de de Catalunya Lluís Companys, assassinat pel franquisme fa 67 anys. L'acte es va celebrar a la plaça que duu el nom del president-màrtir i va comptar amb la presència de representants de diverses entitats, organitzacions i partits polítics de Sentmenat, així com d'una nodrida representació de l'equip de Govern.

L'homenatge va consistir en el lliurament de la tradicional ofrena floral i els parlaments de l'alcaldessa Núria Colomé i d'un representant de CiU, Esquerra i ICV-EUiA. L'acte es va cloure amb el cant de l'himne nacional de Catalunya, els Segadors.


Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) va ser President de la Generalitat de Catalunya del 1934-1940.

Fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires i Altres Conreadors del Camp de Catalunya.

Pel març del 1931 participà en la Conferència d'Esquerres, a partir de la qual es formà Esquerra Republicana de Catalunya. En representació d'aquest partit va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1931), diputat a Corts (1931), diputat al Parlament de Catalunya (1932) i President del Parlament (1932). Durant un petit període de temps, va ser nomenat Ministre de Marina amb el govern Azaña (1933). El 1933 torna a ser elegit diputat al Parlament.

Després de la mort del President Francesc Macià, el 25 de desembre del 1934, Companys va ser proposat per a succeir-lo i l'1 de gener de 1934 va ser elegit President de la Gneralitat de Catalunya.

L'any 1934 proclamà l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, motiu pel qual fou empresonat fins la victòria del Front Popular el febrer del 1936.

Ocupà la presidència de la Generalitat durant tota la Guerra Civil, fins el 23 de gener de 1939 que s'exilià a França, creuant la fontera amb el lehendakari José Antonio Aguirre.

El 13 d'agost de 1940 va ser detingut per la Gestapo i deportat a Madrid on se li obren diligències per "ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya" El 3 d'octubre és traslladat a Catalunya  i empresonat al Castell de Montjuïc on se li fa un consell de guerra sumaríssim amb el resultat de condemna a mort.

Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. És l'únic President d'una nació democràtica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial.