El gasoducte suposarà un gran impacte ambiental, econòmic i paisatgístic

El projecte actual, presentat pel Ministerio de Indústria, contempla un recorregut de 4.338 m que s’endinsaria al terme municipal de Sentmenat provinent de Sabadell, passaria pel nord-oest de la urbanització de Can Canyameres, continuaria cap al Puigxoriguer, travessaria el nucli de Can Costet, seguiria cap a la masia de Can Capella i, finalment, abandonaria el terme municipal de la nostra vila en direcció a Caldes de Montbui.

A més del traçat del gasoducte, l'estudi del Ministerio preveu la instal·lació d'una estació de compressió i seccionament de gas. L'estudi no deixa clara la situació d'aquesta estació ja que per una banda l'informe en preveu la construcció a Can Costet i l'Estudi d'Impacte Ambiental ho fa al Camí Ral, en un punt elevat visible des de les dues vessants.

El pas del gasoducte pel nostre terme municipal afectaria un seguit de terrenys classificats majoritàriament com a sòl de promoció i desenvolupament forestal, sòl de promoció i desenvolupament agrari o parc agrícola. En aquest sentit, l’Ajuntament considera que el traçat proposat no respon al criteri defensat de no afectació dels espais naturals protegits, ja que incrementa els riscos d’incendi forestal, malmet el valor paisatgístic de l’entorn, fragmenta els espais naturals del municipi, no té en compte la connectivitat ecològica i comporta importants riscos d’inundacions.


L'informe ambiental

Per tal de valorar l'impacte ambiental que suposarà el pas del gasoducte pel nostre terme municipal, els Ajuntaments de Sentmenat, Caldes de Montbui i Lliçà d'Amunt van encarregar el mes passat un informe ambiental al sr. Xavier Mayor Farguell, doctor en biologia per la UAB, del qual es desprèn que l'Estudi d’Impacte Ambiental del projecte té mancances importants quant a la visió, l’anàlisi i la determinació dels efectes ambientals a escala més local, i que el gasoducte suposarà un gran impacte ambiental, econòmic i paisatgístic al nostre municipi.

En concret, l'informe de Xavier Mayor indica que el gasoducte afectaria totalment a terrenys classificats pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal com a sòl no urbanitzable. Majoritàriament afectaria a sòl qualificat com Sòl No Urbanitzable de Promoció i Desenvolupament Forestal, Sòl No Urbanitzable de Promoció i Desenvolupament Agrari i Sòl No Urbanitzable Parc Agrícola, tres zones sotmeses al règim d’Especial Protecció. Per tant, una part important de la traça del gasoducte afecta espais que tenen valor natural i agrícola.

Pel que fa als hàbitats, l'informe adverteix que el gasoducte afectarà els principals hàbitats de pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues a la zona entre Can Puigxoriguer i Can Costet i a conreus herbacis extensius de secà entre Can Costet i el límit del terme municipal amb Caldes. El traçat del gasoducte també afectarà a dos Hàbitats d’Interès Comunitari No Prioritaris de pinedes mediterrànies i alzinars i carrascars, presents en el 48% del traçat.

Quant al paisatge, el Dr. Xavier Mayol destaca l'impacte visual i paisatgístic que significaria la construcció de l’estació de compressió i seccionament, atès que aquesta estació ocuparia una extensió aproximada de 3.600 m² i se situaria al Camí Ral de Palau, en un punt elevat i visible des de les dues vessants.

Pel què fa a riscos ambientals, l'informe del Dr. Mayol considera que el projecte del gasoducte comporta un risc d’incendis forestals per la presència d’hàbitats amb vegetació arbòria en el seu traçat i riscos d’inundació en els creuaments de les rieres, en especial a la riera de Sentmenat i el Torrent d'en Baiell.

A nivell estratègic, l'informe lamenta que no s'hagi tingut en compte l'existència d'una reserva de sòl per al Quart Cinturó i que no s'hagi pensat en fer coincidir el traçat del gasoducte amb aquesta via. En aquest sentit aconsella que s’haurien de considerar aquests terrenys per tal de confluir les dues actuacions, minimitzar el consum de sòl, evitar aparició de peces marginals i la parcel·lació excessiva del territori.

L'informe també destaca la proximitat amb les àrees urbanitzades que, a l'extrem nord de la urbanització de Can Canyameres serà de només 20 metres, mentre que es situarà a 500 metres de la urbanització de Pedra Santa i a 950 del nucli urbà.

A nivell patrimonial, l'informe alerta que el gasoducte afecta dues zones incloses al Catàleg i Pla especial del Patrimoni de Sentmenat, el vestigi arqueològic de Can Puigxoriguer i l’àrea d’expectativa arqueològica corresponent a la masia de Can Capella.


Dos gasoductes més: Sentmenat-Andorra i Sentmenat-Besòs

L'informe alerta sobre la previsió de construcció del gasoducte que uniria Sentmenat i Andorra i del ramal que connectaria amb el gasoducte del Besòs. Ambdós gasoductes tindrien origen en l’estació de compressió i seccionament que es construiria a Sentmenat i travessarien el terme municipal en direcció Nord-Sud.

L'impacte d'aquests dos gasoductes se sumaria a l'alt peatge ambiental, urbanístic, econòmic i visual del gasoducte principal i al que el municipi ja suporta per l’existència de la gran estació elèctrica transformadora i les línies aèries de transport d’energia que ocupen una part molt important del terme municipal


Les al·legacions municipals: modificació del traçat i supressió de l'estació compressora de gas

Com a alternativa al traçat del gasoducte Martorell-Figueres projectat pel Ministerio de Indústria, l’Ajuntament de Sentmenat proposa que el gasoducte discorri al llarg d’algun dels corredors de la xarxa viària o ferroviària existent, com l’AP-7 o la plataforma de l’AVE, ja que «d’aquesta manera s’agruparien les infraestructures i es faria un ús més racional i sostenible del sòl i es crearien menys servituds en el terreny».

El consistori municipal també sol·licita que s’elimini del projecte la previsió d’ubicar a Sentmenat l’estació de seccionament i derivació atès que en l’estudi ambiental no es fa cap consideració respecte l'impacte ambiental que es derivaria de la construcció del ramal a Sant Adrià del Besòs i del gasoducte Sentmenat-Andorra.