
Després de 20 anys de negociacions, finalment el Castell ha passat a ser propietat del municipi. En virtut del conveni que es va signar el 1996, i que va ser ratificat pel Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) aprovat el 1998, el ple municipal va acceptar la cessió gratuïta del Castell de Sentmenat, que es converteix així en equipament públic.
Després de 20 anys de negociacions, finalment el Castell ha passat a ser propietat del municipi. En virtut del conveni que es va signar el 1996, i que va ser ratificat pel Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) aprovat el 1998, el ple municipal va acceptar la cessió gratuïta del Castell de Sentmenat, que es converteix així en equipament públic.
Donat que els últims anys no hi ha hagut un manteniment de l’edifici per part de la propietat i que l’estat actual de conservació fa necessària una recuperació integral de l’edifici, des de la signatura del conveni, l’Ajuntament ha mantingut contactes amb la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat per explorar vies de col·laboració entre les dues administracions. Les primeres actuacions d’urgència que es planificaran per a dur a terme són les de desenrunar, impermeabilitzar i apuntalar l’estructura de l’edifici de 2.254 metres quadrats.
L'acord final fa que més de 85.000 metres quadrats de sòl privat passin a ser de caràcter públic. A més del Castell i de les parcel·les adjacents, que sumen un total 66.386 metres quadrats, en aquesta operació també passen a ser propietat municipal 4.491 metres quadrats de zona verda i 6.892 metres quadrats de sòl rústic. Totes aquestes parcel·les, situades a la zona del Castell, estan protegides del creixement urbanístic per tal de preservar "un dels espais de més valor patrimonial de Sentmenat".
S'aprovarà el Catàleg i el Pla Especial de Patrimoni
En relació a la preservació del patrimoni, les properes setmanes s’aprovarà el Catàleg i Pla Especial de Patrimoni, que servirà per regular la conservació de noranta quatre béns d’interès històric de Sentmenat.


Fa uns dies, un estudi de la Cambra de Comerç de Sabadell ens desvetllava que els sentmenatencs escullen majoritàriament altres poblacions per comprar i només el 39,95% de les compres es fan al poble.
Si bé és cert que l'oferta comercial de Sentmenat és menor comparada amb la que ens poden oferir ciutats com Castellar del Vallès o Sabadell i que els horaris comercials d'alguns comerços sentmenatencs no ajuden gaire a canviar aquesta dinàmica, també és cert que Sentmenat gaudeix d'una oferta comercial en la majoria de casos suficient per cobrir les nostres necessitats sense haver de sortir del poble.
Llegir més
Remenant documents antics, carpetes esgrogueïdes i revistes desades des de fa qui-sap-lo, he ensopegat amb la fotografia ... Llegir més
Costa arribar a casa pensant que el dia més profitós dels teus anys de carrera hagi estat un en què ... Llegir més
El passat dijous i divendres Televisió de Catalunya ens va sorprendre amb una de les millors produccions que fins ... Llegir més
L’anunci que ha fet Esquerra Republicana a Sentmenat d’examinar els tractes de favor de què ha estat objecte ... Llegir més
Si puc trobar la distància que em permet veure amb perspectiva, les persones, les coses i les situacions es transformen ... Llegir més
Al butlletí municipal núm. 6 (¡quina mania de posar-hi el zero a l’esquerra!; ¿per què no escriuen també, per ser conseqüents, pàgines 01, 02, 03..., fins a arribar a la 10?), doncs deia que en aquest número hi he llegit la columna d’Eusebio Pacha, que ara ens parla d’assumptes de butxaca. I entre altres coses hi diu: «En los próximos días, hemos de debatir las ordenanzas municipales, y el sentido común dice que hay que actualizarlas al alza para cubrir el déficit si fuera posible (y si no, para disminuirlo) en algunos servicios que presta el Ayuntamiento.» Aquí no vull parlar de cap servei que em presti l’ajuntament, sinó precisament d’un que no em presta. De petits ens havien ensenyat que el baptisme imprimia caràcter, que deixava una marca indeleble. Tractant-se del baptisme es comprèn, perquè és tot un sagrament. Però jo no sabia que donar-se d’alta com a comerciant pogués tenir els mateixos efectes.
Llegir més