
La cinquena campanya d'excavacions a la Torre Roja, impulsada conjuntament pels ajuntaments de Sentmenat i de Caldes de Montbui, va acabar el passat cap de setmana, després que durant 4 setmanes dos grups de persones coordinats pels arqueòlegs de l'associació FIDES hagin estat treballant en aquest jaciment iber situat entre els dos termes municipals.
Una trentena de persones han estat treballant aquest mes de juliol a les excavacions que, des de l'any 2004, es fan cada estiu al poblat iber de la Torre Roja. La novetat d'enguany, a més de les dates de les excavacions (anteriorment es feien a l'agost), ha estat la col·laboració dels ajuntaments de Caldes de Montbui i de Sentmenat per coordinar i impulsar aquestes excavacions, després que els darrers anys la corporació calderina hagués assumit les tasques de prospecció en solitari. Les excavacions han comptat a més amb la coordinació de l'associació d'arqueòlegs FIDES i amb el consentiment de la família Sagalés, propietària dels terrenys.
Els participants d'aquesta iniciativa oberta a la col·laboració ciutadana han estat principalment alumnes de la llicenciatura d'Història o del màster d'Arqueologia vinguts d'arreu de l'estat espanyol (Astúries, Madrid, Tenerife, Cadis...).
Els objectius complerts
Abel Fortó, membre de FIDES, ha valorat positivament aquesta campanya i ha explicat que «el que ens vam marcar com a objectiu era tancar la zona 1 del jaciment començada l'any 2004 i començar a treballar a la zona 2 i ho hem aconseguit».
Pel que fa a les troballes més destacades, l'arqueòleg ha explicat que han trobat el fons d'una cabana retallada a la roca de l'Ibèric Antic, una habitació de l'època de transició entre l'Ibèric Antic i l'Ibèric Ple i, ja a la zona 2, l'estructura de cases molt grans estructurades al costat d'un pati pertanyents a l'Ibèric Final. Fortó ha manifestat també la intenció de FIDES de repetir l'any vinent l'experiència i continuar treballant al jaciment en la que serà la sisena campanya.
D'altra banda, una vegada més el Museu Thermalia s'ha encarregat de coordinar les excavacions i les tasques arqueològiques i divulgatives derivades de la recuperació del poblat iber com ara datar i classificar les peces trobades, organitzar xerrades i exposicions, afegir un Taller didàctic per a infants i editar un quadern que complementa el taller i organitzar visites al jaciment, entre altres.


Fa uns dies, un estudi de la Cambra de Comerç de Sabadell ens desvetllava que els sentmenatencs escullen majoritàriament altres poblacions per comprar i només el 39,95% de les compres es fan al poble.
Si bé és cert que l'oferta comercial de Sentmenat és menor comparada amb la que ens poden oferir ciutats com Castellar del Vallès o Sabadell i que els horaris comercials d'alguns comerços sentmenatencs no ajuden gaire a canviar aquesta dinàmica, també és cert que Sentmenat gaudeix d'una oferta comercial en la majoria de casos suficient per cobrir les nostres necessitats sense haver de sortir del poble.
Llegir més
Remenant documents antics, carpetes esgrogueïdes i revistes desades des de fa qui-sap-lo, he ensopegat amb la fotografia ... Llegir més
Costa arribar a casa pensant que el dia més profitós dels teus anys de carrera hagi estat un en què ... Llegir més
El passat dijous i divendres Televisió de Catalunya ens va sorprendre amb una de les millors produccions que fins ... Llegir més
L’anunci que ha fet Esquerra Republicana a Sentmenat d’examinar els tractes de favor de què ha estat objecte ... Llegir més
Si puc trobar la distància que em permet veure amb perspectiva, les persones, les coses i les situacions es transformen ... Llegir més
Al butlletí municipal núm. 6 (¡quina mania de posar-hi el zero a l’esquerra!; ¿per què no escriuen també, per ser conseqüents, pàgines 01, 02, 03..., fins a arribar a la 10?), doncs deia que en aquest número hi he llegit la columna d’Eusebio Pacha, que ara ens parla d’assumptes de butxaca. I entre altres coses hi diu: «En los próximos días, hemos de debatir las ordenanzas municipales, y el sentido común dice que hay que actualizarlas al alza para cubrir el déficit si fuera posible (y si no, para disminuirlo) en algunos servicios que presta el Ayuntamiento.» Aquí no vull parlar de cap servei que em presti l’ajuntament, sinó precisament d’un que no em presta. De petits ens havien ensenyat que el baptisme imprimia caràcter, que deixava una marca indeleble. Tractant-se del baptisme es comprèn, perquè és tot un sagrament. Però jo no sabia que donar-se d’alta com a comerciant pogués tenir els mateixos efectes.
Llegir més