'Entre vermells i negres', exposició de gravats d'Anna Vilarrúbias

Es tracta d'una mostra de deu gravats realitzats a partir de planxes de coure, mitjançant les tècniques de l’aiguafort, l’aiguatinta, el gofrat i el carborúndu, en la que el vermell i el negre predominen en totes les composicions, i a l’hora configuren un sol concepte plàstic basat en l’equilibri d’estructures geomètriques bastides amb llargs acords de color.

Construccions pures, formes simples suspeses en espais ben delimitats, calcografies de factura perfecta, amb elements suggeridors d’apertures, portes i finestres a l’infinit, però també d’àmbits secrets que ens porten dins un univers silenciós i abstracte.


Anna Vilarrúbias

L’Anna Vilarrúbias (Sabadell, 1965) és una pintora i gravadora de Sabadell. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha realitzat tasques de creació i investigació en diferents tallers de gravat de Barcelona i Girona.

Actualment, compagina la seva dedicació a la pintura i el gravat amb l’activitat docent a l’Escola Municipal d’Art Illa de Sabadell.

Ha presentat les seves pintures i gravats a diverses exposicions tan col·lectives com individuals a l'Estat espanyol (Tarragona, Mollet, La Garriga, Matadepera, Cadaqués, Valls, Burgos, Barcelona, València…), a França (Évian, París, Chamalières), a Portugal (Amadora), a Itàlia (Ovada) i a EEUU (Houston). Ha obtingut diversos premis internacionals de gravat.

La seva obra és present en museus i galeries públiques d’Évian, Chamalières, París (França), Amadora (Portugal), Ovada (Itàlia), així com d'Olot, Manresa i Sabadell.


L'obra d'Anna Vilarrúbias

Les obres de l'Anna Vilarrúbias les podem contextualitzar en la tradició pictòrica que arrenca amb Kandinsky, Klee, Malevic i Mondrian, i que culmina amb Rothko.

Les obres de l'Anna Vilarrúbias, i la de tots els altres artistes que han escollit el camí de  l'abstracció, van més enllà de la pura abstracció: estem davant de l'expressió d'una àmplia gamma de sensacions i d'emocions; estem davant del desenvolupament de formes de contingut simbòlic, de l'emanació, a través d'aquestes superfícies cromàtiques, d'una atmosfera de silenci, de serenitat, molt distinta a altres opcions abstractes més torturades.

Els gravats d’Anna Vilarrúbias ens reclamen una atenció especial, una mena d’exercici interior que afecta els nostres sentits, la nostra percepció, parar l’ull, atansar l’orella: veure com qui sent, mirar com qui escolta.