El naixement de Sentmenat

La història de Sentmenat com a tal comença al segle X, amb l'aparició de topònims típicament sentmenatencs als documents d'aquest segle: vall de Canyameres (961), terme de Sancti Minati (972), església de Sancti Minati (983)...


Antecedents

Però les terres del terme de Sentmenat foren poblades per l'home des de molt més antic: el dolmen de la Serra Cavallera, el poblat ibèric de la Torre Roja, juntament amb terrissa d'època romana, visigòtica i àrab i altres troballes són testimonis d'aquesta ocupació.

Fa uns anys es van trobar les restes d'un mastodont del miocè superior.


L’Edat Mitja

L'any 1012 s'establí a la part de muntanya, amb la recuperació del territori en mans dels moros, el castell de Guanta, que ben aviat fou abandonat, i que fou substituït per l'actual castell de Sentmenat (1065), que fou bastit sota l'administració del senescal del comte de Barcelona Guillem Ramon. Uns castlans, els Sentmenat, en nom dels Montcada, primer, i els Centelles, després, administraren el castell fins l'any 1380, quan Pere VI de Sentmenat, per compra del castell i dels drets feudals al baró Eimeric de Centelles, esdevingué senyor de Sentmenat.

Des del primer moment, al terme coexistiren dos poders religiosos, la parròquia de Sant Menna i la parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui, que tenia domini d'una àmplia zona del terme anomenada el Condal. Això va ser causa de nombrosos conflictes entre les parròquies pels drets de cobrament de censos i delmes.

Després de foragitar els àrabs del territori, les terres recuperades foren repartides en alous per a l'establiment de les masies. Així trobem que en els segles XII-XIV apareixen la majoria dels noms de les masies actuals i molts establiments de terres. El nucli urbà no aparegué fins molt més tard (s. XV).


De l’agricultura a la industrialització

Finalment, els alouers esdevingueren propietaris de les seves terres, però continuaren sotmesos als censos del senyor de Sentmenat. L'accés a la propietat i la incorporació dels masos rònecs abandonats a causa de les diverses epidèmies de pesta donaren peu a les grans propietats de la fi del segle XVIII. Les seves terres estaven dedicades al conreu de secà, vinya, olivera i cereals, bàsicament. Fou la vinya, a la fi del segle passat, la que donà una gran prosperitat al poble. Els grans propietaris arrendaren les terres a parcers, a parts, amb contracte de rabassa morta. Aquests propietaris feren molts diners i molts d'ells instituïren masovers a la propietat i passaren a viure al poble o a les ciutats.

Els conflictes rabassaires, a causa d'aquests contractes, arribaren també al nostre poble. La destrucció de les vinyes per la fil.loxera acabà amb els conflictes i amb la riquesa. El poble perdé habitants i els propietaris s'arruïnaren.

Va ser en aquests moments, a la fi del segle passat, que s'establí la primera indústria al poble. Una indústria tèxtil que n'arrossegà d'altres també tèxtils. Malgrat aquesta implantació, el poble no abandonà el seu caràcter agrícola fins al principi de la segona meitat d'aquest segle, quan amb la implantació de noves indústries va arrencar, amb força, la veritable industrialització.

Sentmenat, avui, amb la implantació de noves indústries i amb la creació de dues zones industrials, ha apostat pel futur en aquest sentit.


Episodis històrics

Els sentmenatencs han participat dels avatars polítics i militars de totes les èpoques. Durant la guerra dels Remences el castell de Sentmenat fou atacat i assetjat per les tropes sublevades de Pere Joan Sala. A la guerra de Successió, el 1714, les tropes felipistes comandades pel comte de Montemar entraren al poble i feren algunes malvestats. Durant la guerra del Francès, es van produir alguns encontres armats i algunes masies foren cremades per les tropes franceses. I en la Tercera Guerra Carlista, el 29 de juliol de 1873, quaranta sentmenatencs armats anaren a ajudar els defensors de la vila de Caldes que estava assetjada per les tropes carlistes.


Text de Josep Vinyets i Mira