Als sentmenatencs, els pobles del voltant ja ens tenien ben apamats de fa temps. No debades han utilitzat des de fa anys la dita "Sentmenat, cul cagat" per referir-se a nosaltres.
I no els faltava raó. La capacitat de reacció i de mobilització dels sentmenatencs per protestar sobre temes que han afectat la nostra vila o per reivindicar solucions als problemes que hem patit ha estat sempre limitada.
Fins i tot al Ministerio de Indústria devien conèixer bé aquesta dita quan en el seu moment no van dubtar gens ni mica a plantar-nos una central elèctrica al nostre municipi sense oferir-nos massa a canvi. Anys després va tornar a posar a prova la capacitat de reacció dels sentmenatencs i les sentmenatenques amb el Quart Cinturó i la MAT, i ara torna a carregar amb l'amenaça de construir una estació de compressió de gas al nostre poble.
Tots aquests temes han passat pel nostre poble, com diuen, com un àngel, de puntetes i sense fer soroll. Si el Quart Cinturó va despertar una tènue oposició anys enrera, la MAT ha estat com si no existís. I la recent notícia de l'estació de gas tampoc no ha tingut cap mena de repercussió entre la ciutadania.
No obstant l'immobilisme en aquestes qüestions, que Sentmenat és un poble que sap bellugar-se quan convé ho sabem tots. Mostra d'això n'és la recent i encara molt comentada Primera Caminada Ecològica - Boscos Nets, que va aplegar 625 sentmenatencs de totes les edats per netejar el nostre entorn.
Un altra mostra d'aquesta capacitat de mobilització de la ciutadania sentmenatenca serà de ben segur la campanya que s'està organitzant (i de la qual n'informarem ben properament) per abolir els censos feudals que el Marquès de Sentmenat encara cobra al nostre poble.
Finalment, avui mateix, un grup d'internautes ha fet una crida a posar espelmes a la plaça de la Vila per protestar per l'alt volum de trànsit i la sinistralitat que té la principal via del nostre poble, la Carretera, i està organitzant altres iniciatives en aquest sentit.
Després d'anys d'immobilisme, Sentmenat sembla haver-se tornat a despertar i a desplegar la seva capacitat de mobilització, en alguns casos, com Boscos Nets, els censos i el trànsit, amb la complicitat de l'Ajuntament.
Si aquesta capacitat de reacció no decau, els pobles del nostre voltant hauran de buscar-se una altra dita per escarnir-nos, perquè la de "Sentmenat, cul cagat" haurà deixat de tenir sentit.
Una curiositat: les dues grans campanyes recents (Boscos Nets i censos) coincideixen en el fet que cap d'elles ha sorgit del clamor popular, sinó de la insistència i la tenacitat de dues dones (les nostres Braveheart locals) que han sabut seduir i engrescar la gent de Sentmenat. D'aquesta manera també decau l'altra dita que els veïns utilitzaven per ridiculitzar-nos, "Sentmenat, ni dona ni gat". Però bé, que aquesta dita no tenia cap mena de solta ja ho sabíem tots els sentmenatencs.


Fa dos dijous hi va haver un terratrèmol d’aquells que, per molt localitzats que siguin, sembla que hagin de ... Llegir més
En la darrera entrada d'aquest bloc parlava del col·legi de les monges i de la classe dels nascuts l'any 1968. Aquell ... Llegir més
De cop sento una fressa de matolls al darrera. Pressento perill i em giro d’esquena en un gest instintiu. Sento ... Llegir més
Estic en la obligació de compartir amb molts de vosaltres les meves últimes vacances al desert del Sàhara. ... Llegir més
Les vuit del matí. Dilluns. Puf ! Pujo al cotxe i passats quatre quilòmetres de bosc, zas! La ... Llegir més
Benvolgut sr. director,
avui fa 77 anys que es restaurava, per segona vegada, la República a Catalunya. En aquests temps d'amnèsia col.lectiva sembla ser que el gran avenç social i polític que representà, novament, el règim republicà resta com volgudament oblidat. No faré pas, jo, ara, una exposició del llistat d'aspectes positius, tant polítics com socials,que permeté el desplegament de la segona República a Catalunya.
Llegir més