Què en fem dels pisos?

Després d'uns anys de forta vitalitat econòmica, especialment en el camp de l'urbanisme i el sector del totxo i el ciment, la bombolla ha esclatat. La crisi econòmica tantes vegades anunciada ha arribat i ha afectat especialment a aquells qui més van gaudir de la bonança econòmica dels darrers anys: la construcció.

Una bonança que va provocar una gran acceleració de la construcció que, al seu temps, va portar a un gran desenvolupament i creixement urbanístic de la majoria de pobles i ciutats del nostre país.

Aquest desenvolupament urbanístic ha provocat que, en pocs anys, la trama urbana s'hagi vist modificada i que el paisatge i els entorns dels nostres municipis s'hagin vist alterats, en alguns casos de forma traumàtica. Sense anar més lluny, en els darrers anys hem pogut veure com al nostre poble s'endegaven, entre altres, les urbanitzacions de Can Peric, Can Vilar i el pla del Castell, aquesta última no exempta de polèmica que va provocar el naixement del moviment ciutadà GEPS.

No obstant, amb la mateixa velocitat que fins aquest any es construïa, amb la crisi s'ha deixat de fer, de cop; tant de cop, que moltes promocions immobiliàries i molts desenvolupaments urbanístics s'han aturat a mig fer.

Així, a molts pobles i ciutats catalanes la crisi ens ha deixat un paisatge d'edificis a mig fer i de carrers i zones a mig urbanitzar.

Davant d'aquest escenari, potser caldria que algú es preguntés «què en fem d'aquests pisos?» i, sobretot, si calia córrer tant per, en aquests casos d'aturada urbanística, arribar al mateix lloc on érem abans de la bombolla, però ara amb la trama urbana, el paisatge i l'entorn de molts pobles i ciutats alterats de forma irremeiable.