Això es mou. El Ministerio de Medio Ambiente ha fet arribar als alcaldes de les poblacions afectades per la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs una memòria dels possibles traçats que aquesta línia podria tenir. L'objectiu, recollir-ne els suggeriments i les esmenes convenients per a l'elaboració de l'informe d'impacte ambiental previ i imprescindible per a l'execució d'una obra d'aquesta magnitud.
Aquest és sens dubte el primer pas del projecte i, per tant, la primera alerta sobre la construcció d'aquesta línia que, d'acord amb totes les previsions, hauria d'estar finalizada l'any 2009, data en què està previst que el TAV arribi a la Catalunya Nord.
Això es mou. La gent de les comarques gironines fa temps que ho saben i per això, des que es va insinuar el projecte no han aturat ni un sol any les mobilitzacions contra una línia que res ens aporta i molt destrueix.
On sembla que no ho sapiguem és a Sentmenat, punt de sortida de la línia que porta el nostre nom. Tret de la moció presentada per ERC l'any 1999 i aprovada per unanimitat per tots els grups municipals, no s'ha tornat a fer cap pas contra la línia, ni per part de la classe política ni per part de la ciutadania. En aquest tema hem estat, sens dubte, el poble adormit.
Ara que el projecte ja sembla anar seriosament, ens quedarem de braços plegats? En els últims temps, a Sentmenat han nascut iniciatives de rebuig i de denuncia cap a iniciatives que, com a poble, ens afectaven: la residència, el pla parcial del Castell, els censos del marquès... Potser es l'hora d'aprofitar aquesta dinàmica i dir, amb veu alta i clara que Sentmenat no vol la línia de molta alta tensió.
Sinó, sempre ens quedarà "l'orgull" d'haver estat l'únic poble afectat pel seu traçat que no ha mogut ni un dit per evitar un projecte que destrossarà el territori.
A Baixàs i a Bescanó fa temps que es mouen, només falta Sentmenat.


Fa dos dijous hi va haver un terratrèmol d’aquells que, per molt localitzats que siguin, sembla que hagin de ... Llegir més
En la darrera entrada d'aquest bloc parlava del col·legi de les monges i de la classe dels nascuts l'any 1968. Aquell ... Llegir més
De cop sento una fressa de matolls al darrera. Pressento perill i em giro d’esquena en un gest instintiu. Sento ... Llegir més
Estic en la obligació de compartir amb molts de vosaltres les meves últimes vacances al desert del Sàhara. ... Llegir més
Les vuit del matí. Dilluns. Puf ! Pujo al cotxe i passats quatre quilòmetres de bosc, zas! La ... Llegir més
Benvolgut sr. director,
avui fa 77 anys que es restaurava, per segona vegada, la República a Catalunya. En aquests temps d'amnèsia col.lectiva sembla ser que el gran avenç social i polític que representà, novament, el règim republicà resta com volgudament oblidat. No faré pas, jo, ara, una exposició del llistat d'aspectes positius, tant polítics com socials,que permeté el desplegament de la segona República a Catalunya.
Llegir més