Fa uns dies, un estudi de la Cambra de Comerç de Sabadell ens desvetllava que els sentmenatencs escullen majoritàriament ...
Llegir més
Enmig del període de reclosió (social, intel·lectual i de moltes altres coses) que imposen alguns requisits ... Llegir més
No se si hi ha algú que s'hagi fixat alguna vegada, quant es realitzen actes culturals a Sentmenat, que hi hagi una ... Llegir més
Tots tenim dies més bons i dies més dolents. El que no hi ha dret és que sempre te’ls espatllin ... Llegir més
Obro el diccionari i a la pàgina 1311 trobo l'entrada polinyanització. La definició és molt clara: ... Llegir més
El fred, el foc a terra i aquell íntim món que amb tendresa em resguardava del perill. El pare i la ... Llegir més
Suposo que molta gent ja sap que qui fou President de la Generalitat de Catalunya, en Lluís Companys, va patir l'exili a primeries de l'any 1939 arran de la derrota republicana i com tanta altra gent s'hagué d'aixoplugar a la veïna França. Allà l'anaren a buscar, el detingueren amb la col·laboració de la policia nazi. Detingut, el traslladaren a Madrid i més tard fou conduït fins al Castell de Montjuïc, on, després d'una farsa judicial, fou condemnat a morir afusellat.
No oblidem pas aquest fets històrics. Per això, en record de Lluís Companys i també de totes les persones immolades per la llibertat i per Catalunya vull demanar a tothom que, si podeu i voleu participeu a l'ofrena floral que ha convocat el nostre consistori pel proper dia 15 d'octubre a dos quarts de 6 de la tarda a la plaça de Lluís Companys.
Sabeu quines foren les darreres paraules abans de ser afusellat?

Segons ens diuen, va dir: "Vull morir trapitjant terra catalana".
Enfrontar-se a la mort en les circunstàncies que, segons la història, ho va fer Lluís Companys, de segur que les "penúltimes paraules" també deurien ser culpidores pels catalans; però el cert és que el seu record i el seu exemple ens segueixen esperonant per mantenir els valors de la nostra "pàtria".
Encara que "diguin" que els catalans només recordem les derrotes, la pròpia història ens ha transmés que, després de l'... Llegir més
