LES TRADICIONS

El Diumenge de Glòria vaig anar a sentir Caramelles a la Plaça de l’Ajuntament. Em vaig sentir alegre i trista a la vegada. Per una banda vaig gaudir del que representen, de la tradició i les ganes que posen els cantaries…però per una altra banda vaig veure a molt poca gent i van anunciar que era l’ultim any que cantaven. Una de les tradicions del nostre poble s’ha perdut. No és una qüestió d’enyorança del passat , sinó una qüestió de tristesa pel futur. És evident que no hi ha relleu generacional , que els joves no volen seguir aquesta tradició. Per què? …mmmm…reflexionem. Més aviat em decanto per pensar que les caramelles impliquen compromís , paciència, durada en el temps …No vull dir que el jovent d’ara no sigui capaç de comprometre’s, però el que sí que crec és que ha canviat el concepte de compromís , de paciència…de tradició. Immediatesa. Això és el que ara predomina. El llarg termini és una expressió que ja no es du a terme. Les noves tecnologies , l’educació , l’estructura social…tot plegat ha fet que tot sigui immediat , pràcticament automàtic. “No faci cues, compri per internet” , “Premi el botó…sortirà el producte”…enteneu què vull dir? La veritat és que sembla que l’única tradició que quedarà serà la de la Festa dels Súpers. Potser la culpa és de les Caramelles perquè no surten per la tele i no es pot assajar per internet.

Comentaris

Comentaris