D’entrada l’acord o pacte entre CiU i ERC que ha fet de nou alcaldessa a la Núria Colomé després del resultat electoral del 22 de maig, no m’agrada. Hauria volgut un altre pacte i una altra alcaldessa. Però ho haig d’acceptar, és el sistema democràtic i, de moment, és el millor que hi ha. De totes maneres penso que algun dia s’han de millorar les actuals lleis electorals.
Tot i que no he participat directament de cap negociació (ara no estic en la primera línia), sí que tinc algunes informacions i el que puc dir és que ERC només ha mirat el seu interès partidista (que el dret el té, eh!), ha negociat de forma conjunta amb els partits de l’esquerra (PSC i ICV-EUiA) i amb la dreta nacionalista de CiU, ja que les dues opcions sumaven 7 regidors. Pel que sé i es pot comprovar amb el programa a la mà, ERC coincidia amb les altres forces de l’esquerra, però en canvi en la distribució de càrrecs no. ERC demanava l’alcaldia, molt agosarat sent el menor dels tres en nombre de vots… Estratègia política correcta? Dilatòria? Posar el llistó molt alt? O la de confondre el personal per després tenir les mans lliures els negociadors (o el negociador) d’ERC, per fer el que més els hi (o l’hi) donava la gana?
Quan tot feia veure a l’inici del mandat que CiU retindria l’alcaldia per ser la llista més votada; doncs no. Al final hem vist i només unes hores abans de la constitució del nou ajuntament que hi hauria un pacte entre CiU i ERC per la reelecció com alcaldessa de la Núria Colomé, i que es va anunciar gràcies a Sentmenat.com, així ho vaig saber jo.
S’ha comentat que aquest acord ja era d’abans de les eleccions (ho dubto) i altres han dit que ERC (en aquest cas concreto més: el Joan Casoliva), li feia més gràcia un acord amb CiU on aquest podria lluir més el seu protagonisme, lluny dels molestos socis d’ICV-EUiA. Bé, Casoliva, que no va mai sobrat de modèstia, tenia una oportunitat, CiU estava molt dèbil i li oferia tot menys l’alcaldia, i ell no anava de cap de llista, així també ha estat més fàcil.
He llegit d’ERC, a través d’alguns dels seus “opinadors” habituals que demanaven respecte per a aquesta decisió política. Per a mi el tenen. Però també han d’acceptar les crítiques que rep, són lògiques i ben fonamentades. I, d’indignants n’hi ha per tot arreu; inclòs en aquest procés i les maneres de fer d’ERC.
Espero més endavant poder analitzar els detalls i documents de l’acord o pacte entre CiU i ERC, perquè el que vaig sentir en el Ple de constitució del dissabte 11 de juny per boca del portaveu d’ERC és que el pacte es basava en el consens i el diàleg, sense més explicacions. Ben pobre va ser el discurs d’ERC que vam escoltar els presents en el Ple.
Un altre discurs decebedor va ser el de la reelegida alcaldessa: cap menció al tema més greu que pateix Sentmenat: la llosa de l’atur i que treballaran per combatre’l, res concret sobre la situació econòmica de l’ajuntament, cap referència a les urbanitzacions, alguna prebenda més sobre equipaments municipals i una nul·la definició d’on s’ha de construir la futura residència i centre de dia…
Dies enrere vaig escriure “al final serà un pacte d’enganyats. A veure qui fot a qui! I qui es deixa fotre més!”. Sembla que no vaig mal encaminat, tot i que voldria equivocar-me, crec que ens mereixem més, no? Alguns fins i tot hi veuen el pacte dels exclusius: els mals anomenats del poble de tota la vida, els catalans excloents i els savis i sàvies de Sentmenat i també la dreta del municipi (afegeixo jo).
Un fet anecdòtic del Ple de constitució del dissabte 11 de juny, que va ser presidit pel regidor de més edat, el Joan Casoliva, va ser que després que fos elegida alcaldessa Núria Colomé continués dirigint el Ple Casoliva com si res… Serà un precedent del què veurem en el futur o només va ser una errada emocional de tots plegats. El temps ho dirà!
Acabo amb una reflexió més política sobre la Núria Colomé, a qui vaig felicitar personalment després del Ple i li vaig donar ànims per aquest nou mandat que iniciava com a alcaldessa. Que no faci cas dels cants de sirena ja que té una nova oportunitat, que espero que aprofiti per ser l’alcaldessa de tots els sentmenatencs/ques i deixi de banda el partidisme i la prepotència estèril que ha portat a la ruïna Sentmenat, amb ella al front de l’ajuntament i amb la passada majoria absoluta de CiU. Difícil ho té, però ho ha d’intentar i guanyarà tothom. De veritat ho dic!
PS. Aquest escrit ha estat fet abans de la informació de Sentmenat.com: “L’acord de govern abaixa els sous dels regidors” en que dóna compte del comunicat conjunt de les executives locals de CiU i ERC sobre els grans eixos de l’acord de govern a l’Ajuntament de Sentmenat. Com he dit espero més endavant poder donar la meva opinió d’aquest acord amb una segona part d’aquest: “Se’n sortiran (o ens en sortirem)”.