Encara que el meu comentari no sigui sobre Sentmenat, segur que trobarem al poble algú que hi visqui, que sigui originari del País Basc i així em doni una certa “coartada” per poder escriure aquesta entrada en el bloc.
Aquests dies ha tornat a sortir el tema de la il·legalització d’uns partits polítics que només es presenten al País Basc, ANB i EHAK. S’acosten eleccions, i “algú” ha decidit que cal tapar la boca a una part molt important de la població d’Euskadi, deixant-los sense la opció política que haguessin triat. Ja serà la tercera tongada, crec, i cada vegada passa el mateix. Jo creia que un partit polític, igual que una associació de veïns o un club de petanca, era incapaç de delinquir sense unes persones que ho fessin. Sembla d’una certa lògica pensar que si hi ha un partit que delinqueix, hi ha d’haver unes persones que cometen els delictes i que tindrien que passar pel jutjat. Però es veu que no, que sense que ningú acusi a ningú de delinqüent es limiten a “engarjolar” al partit polític i a fer el que sembla que és el que realment importa: deixar sense veu a la part del electorat basc que més contraria és a aquest Estat centralitzat, uniformador i falsament democràtic.
Potser seria hora que algú dignifiques la política, digués que ja n’hi ha prou i seguis aquella frase atribuïda a Voltaire que deia: “Jo no opino com vostè però donaria la meva vida perquè ho pugui fer”.
Mentrestant a França, Herri Batasuna (el primer partit “prohibit” al País Basc, i origen de la resta) segueix sent un partit del tot legal i això que els francesos no són gens sospitosos de cap mena de simpatia cap el que en diuen nacionalisme basc.
