Fa uns dies, passejava els meus dos gossos, com faig gairebé totes les nits, quan un cotxe es va parar a costat meu, i un noi xinès em va preguntar si sabia com anar al carrer Miles Davis. Vaig contestar que no coneixia cap carrer amb aquest nom, i el xinès em va mostrar un planell de Sentmenat senyalant-me el carrer dedicat al músic americà. Vaig veure que el carrer era el que hi ha al davant dels pisos de La Caixa, a la nova barriada de Can Peric. Li vaig donar les indicacions…
– Baixa per aquest carrer i després gira a la dreta -li vaig dir- i agafa el carrer que va en diagonal i puja una mica.
I per les llums del cotxe vaig veure que hi arribava bé.
Però això de passejar a la nit tot sol, fa que li vagis donant voltes a les coses, i que em preguntés per quina raó Sentmenat que no té massa carrers per dedicar, ha de recordar a Miles Davis, o John Lennon per posar un altre exemple, persones meritòries però que segur que tenen carrers, places i avingudes, amb el seu nom, a moltes ciutats dels Estats Units o del Regne Unit.
Crec, que els responsables de proposar o donar nom als carrers de Sentmenat, abans de honorar el record d’aquests llunyans músics tindrien de buscar entre els homes (i les dones, clar) de Sentmenat, que han fet coses per aquest poble i a qui cap ciutat del món els hi dedicarà un carrer. I si no en troben a Sentmenat, segur que trobaran prou gent a qui recordar a les pàgines de la música, la poesia, la història o el que sigui, de Catalunya. Penso, i a tall d’exemple, ara que se’n fa un recordatori amb la exposició de algunes de les seves fotografies, que bé podríem tenir a Sentmenat un carrer pel Pepet del Cafè.
